La dignitat de Catalunya

Avui els diaris catalans publiquen un editorial conjunt en defensa de l'Estatut, pendent encara de la sentència del Tribunal Constitucional. Em sembla molt potent que tota la premsa catalana (entesa com la premsa la línia editorial de la qual es decideix a Catalunya) s'hagi posat d'acord. En un país on costa tant posar-se d'acord, ja és molt. He d'admetre que ahir, quan ho vaig veure a la feina, vaig al·lucinar i avui m'he llegit amb detall tot l'editorial, que podeu trobar en aquesta notícia.

Crec que han trobat una manera molt encertada de dir les coses. No pot ser que ara ens facin ballar el cap amb un text que es va aprovar al Parlament, al Congrés i el Senat i que després es va votar en referèndum. I que, no ho oblidem, després altres comunitats autònomes han copiat malgrat despotricar totalment de Catalunya.



Adjunto també un gag antic de Polònia, esperem que no acabin així.

De casament!

Com deia la cançó de "Mare meva" (la versió casolana de Mamma Mia que vam preparar pel casament de l'Òscar i la Dawn): uoo uoo, ja se'ns han casaaat, ai ai, quina parelleta!!

Mentre espero la crònica del marit sobre els fets, puc explicar que va ser molt maco poder anar al casament, que, almenys a la colla de la universitat, de cop i volta paràvem i dèiem "que fort, tu, és que és el casament de l'Òscar, qui ens ho hagués dit!". També vam fer apostes sobre qui seran els pròxims, tot i que he de dir que ningú no està gaire per la labor!

Em va agradar molt el detall que ens van regalar, un joc complert de bastonets xinesos, molt adient. Per mi va ser molt divertida la part en què els vam donar els regals, sobretot les cares que anaven posant hehehe

I em va fer molta gràcia fer-me un recollit pel gran dia. Només me n'havia fet un fa mooolt temps per carnaval, però res a veure amb això d'ara. Em pensava que potser no m'arribaria, però la perruquera va fer meravelles, semblava que tingués els cabells molt més llargs. A la foto potser no s'acaba d'apreciar del tot, però va ser divertit pentinar-me en plan gala (també per compensar que el vestit era senzill). Llàstima que només es pugui amortitzar la nit de l'esdeveniment, amb el costa (tant de calés com de clips i estona per fer-ho!)

El misteri de l'home que venia al bar amb una criatura

El títol gairebé s'asssembla al d'un llibre de l'Stieg Larsson, però no té pas tan misteri (suposant que els llibres en tinguin, que m'ho imagino).


Resulta que cada dia, després de francès, ens quedem al bar a fer el cafè. I ens va cridar l'atenció que sempre hi havia un home amb una criatura. La situació sempre la mateixa. L'home estudiant sol i al seu costat la criatura al cotxet. Sense immutar-se. Vam començar a especular perquè, es clar, dubtem que l'home vaig a classe amb el nadó. I vam deduir que eren una parella que es turnaven, mentre un era a classe de 9 a 11, l'altre era al bar amb la criatura. I d'11 a 1, a l'inrevés.

I ara hem confirmat la hipòtesi. Avui una companya ha vist l'altra meitat de la parella. No és bonic, que la parella amb un fill petit continuï estudiant encara que sigui fent aquests tripijocs?? Només per això ja els haurien de donar 10 punts extra!

Herpes labial, altrament dit pansa

Jo sempre n'he dit pansa, que m'agrada més que herpes labial... Primer, sona menys xungo. I segon, és supergràfic, perquè és ben bé el que et surt. Aquesta butllofeta emprenyadora.

Aquesta vegada ho vaig notar perfectament. Dimarts a la nit, arribo a casa i noto una coïssor intensa a la part dreta del llavi inferior. Tot dilluns ja havia tingut els llavis tallats, però d'aquell punt que et poses crema compulsivament i ni així no et passa.

Crec que va ser del fred que vam agafar al Tibidabo. De fet, he llegit al prospecte del pegat que m'hi he posat que aquesta en pot ser una causa. Què hi farem, millor això que una engripada.

I la novetat és aquesta, que després d'haver-me posat la crema que em quedava, aquests potets diminuts que costen un ull de la cara, m'he passat al Compeed. Sóc fan de la marca per les butllofes de caminar o dur sabates noves i ara comprovarem com va per les panses. De moment hi surto guanyant en el sentit que el pegat el pots dur tota l'estona i és discret i no embruta les mans.

Si teniu algun remei casolà pel tema...

Berlín

Avui que fa 20 anys de la caiguda del mur, recupero una foto de quan vam anar-hi de vacances, ja fa uns quants anyets. Recordo que el que més em va agradar de la ciutat és que traspua història i, com a turista, et vas preguntant com eren l'est i l'oest, intentes buscar-hi diferències i et sorprèn com va ser possible la caiguda del mur sense vessament de sang.

A la foto de dalt es veu el lloc per on passava el mur. Vist així sembla una cosa relativament petita, però es clar, hi havia mur, filferros, terra de ningú, filferros i mur.


I una altra estampa que m'agrada de Berlín és aquesta d'aquí a sobre, que va fer l'Àlex i que és el reflex de la Torre de la Tele en un bloc de l'Alexanderplatz. Senzillament màgica!!