Tres exemples d'ahir: una dona i la seva mare em pregunten per la "ciudad esa de la ley" just quan som davant dels armatostes lletgíssims que tenim al davant de casa. Els dic que són "todo esto" i queden esgarrifades, todooo? les traqnuil·lizo dient que crec que ara només va l'edifici groc. No tenene pinta d'anar-hi a inscriure un fill.
Tres passes més enllà, una dona m'atraca tisores en mà. Veu que he comprat la vanguardia i vol els cupons del GPS. No oposo resistència. Em diu que ja porta les tisores per no desgraciar els diaris de le altres ànimes caritatives a qui ha atracat.
A la nit, els hoooligans del Celtic fan gresca i xirinola a fora de la feina (a sota hi ha un pub). Quan surto, a les tantes, el porter em fot un rollo sobre la gent que es droga per allà fora (bàsicament van borratxos i fumen).
3 comentaris:
La millor és la jeta que va, estisores en mà, demanant cupons de la Vang xl carrer. Que fort!
Una tàctica q no falla mai amb tota aquesta colla de llunàtics és dir-los "ja s'ha pres la pastilleta, avui?", mirar-los a la cara, esperar que et balbucegin alguna resposta, contestar "ja m'ho semblava" i seguir caminant.
era tot un personatge, sí! el pròxim dia hauré de recórrer a la teva tàctica...
ostres si, la dona de les tisores sí q anava preparada no? jo no sé si podria fer-ho :O em donaria un munt de vergonya
saluwikis
Publica un comentari a l'entrada