17 mesos després, he tornat al cine. Des que vaig sentir parlar d'"Intocable", quan encara no l'havien estrenada aquí, que en tenies ganes, però alhora se'm feia estrany i, a més, per A o per B sempre acabàvem canviant de plans.
Hem de dir que nosaltres no ens conformem amb un cine qualsevol... volem que sigui en versió original, i això, per desgràcia, ja acota molt la recerca. En tenim molt a prop de casa (anar a peu al cine, actualment, és un veritable luxe) i avui hem aprofitat que teníem cangurs (els avis de CS) per anar-hi.
Ha sigut genial, crec que no arribàvem a 10 persones a la primera sessió de la tarda. No feia fred (un dels meus temors quan vaig al cine a l'estiu). I la pel·li, ja en tenia bones referències, "Profesor Lazhare" (Monsieur Lazhare).
Ens ha agradat molt, l'hem trobada molt maca i emotiva. I, a sobre, és quebequesa. Us la recomano totalment!
He de dir que ens hem enyorat una mica, sobretot a la sortida, quan hem arribat a casa i no hi havia ningú cridant-nos, ni corrent amunt i avall del pis. Sort que el retrobament ha sigut fantàstic!
3 comentaris:
Molt xuli poder anar al cine. Aquesta no l'hem vista però la tindrem en compte :)
Besiwikis a la petita!
Tampoc l'hem vista i me l'apunto! Nosaltres vam anar al cine en Nadals i la veritat és que jo ho vaig disfrutar més que Martin, que no parava de mirar el telèfon per si cridava ma mare, jeje. Petonets
Como se disfruta eh, de las pocas salidas que se pueden hacer cuando los niños son pequeños, pero bueno se disfruta de otras cosas que compensan.
También me la apunto, puede ser que la pongan algún día en el cine de Benicásim pues de vez en cuando ponen películas en versión original.
Besicos a Laia.
Publica un comentari a l'entrada