Facebook i Apple ofereixen congelar òvuls a les seves treballadores
Sí, Facebook i Apple oferint-se per pagar la criogenització d'òvuls de les seves treballadores perquè la seva carrera no els impedeixi ser mares. Diuen que l'època fèrtil coincideix amb la de més productivitat a la feina i que així retindran les dones, perquè n'hi ha poques treballant en aquestes empreses.
A mi no m'ha agradat gens la notícia. Val, és una opció i les dones són lliures de fer el que vulguin però penso:
-Que valdria més gastar-se els diners a facilitar la coinciliació, així sí que les dones s'animarien a ser mares treballant a l'empresa, perquè sentirien respectat el seu projecte vital i laboral
-Si vols retenir mares, no els posis un "sostre de vidre" quan hagin decidit ser mares. Promociona-les, escolta-les i aposta per elles, segur que la maternitat els ha ensenyat moltes coses
-Congelar els òvuls vol dir que primer te'ls han de treure i, després, implantar. És genial que la ciència hagi avançat tant com per ajudar a ser mares a les dones amb problemes de fertilitat, però en una dona sense aquests problemes, quin sentit té haver de recórrer a aquests processos que suposen un desgast físic i psíquic molt elevat? Per no parlar del cost econòmic que té
-No pensen prendre cap mesura perquè també siguin els pares els que s'impliquin en la criança? Diu molt poc d'ells
-Les dones (les d'aquí i les dels EUA també) cada vegada som mares més tard. No crec que sigui bo anar-ho posposant més pensant que primer has de realitzar-te a la teva carrera, haurien de ser compatibles les dues coses
Podria continuar, però mira, ja m'he desfogat :) Vosaltres què en penseu?
6 comentaris:
Ei jo també vaig veure aquesta notícia i també la vaig trobar sorprenent. Mentalment, la vaig desestimar com a "coses rares d'aquestes que fan les tecnològiques de Silicon Valley". Però si haguéssim d'opinar, a trets generals estic d'acord amb tu.
El meu comentari és que qualsevol política que vagi destinada a augmentar la natalitat no passa per failitar la conciliació 'de les dones' sinó de les dones i dels homes.
M'explico. Si tu vols fer carrera en una empresa o simplement hi vols progressar, i suposem que les empreses són una meritocràcia, pot passar que si només facilitem la conciliació del 50% de la plantilla (i.e de les dones) facilitant-los reduccions de jornada, baixes per maternitat mes llargues, etc... això suposi un fre en la seva carrera, perquè comparativament amb l'altre 50% de la plantilla (els homes) paren menys per l'empresa.
Esdevé una mena de fre imposat no tant per masclisme o discriminació contra la dona, sinó contra qui, er dir-ho d'alguna manera, produeix menys. Produeix menys precisament perquè s'ha passat dos anys de baixa, treballa 4 hores al dia en comptes de 8, etc...
Aquests beneficis per la maternitat acaben perjudicant la dona en el lloc de treball, perquè l'home al cap de dues setmanes del naixement torna a estar a la feina, i si el nano es posa malalt serà la dona (o l'àviA o lA cangur) qui se n'ocuparà.
Sí, hi ha molts tipus d'empreses, i moltes no són una meritocràcia real (aquest és un altre tema), però l'única forma de solucionar-ho és que els homes estiguin obligats a tenir el mateix temps de baixa paternal que les dones. Per exemple, un any de baixa pel pare i un per la mare, dels quals els primers 4 mesos hagin de solapar-se.
En el fons, per moltes feines, a no ser que tu tinguis un talent súper especial que et faci indispensable i hagin de comptar amb tu o sí o sí, no deixes de ser un engranatge més.
Potser la manera de fer que l'engranatge dona i l'engranatge home tinguin les mateixes opcions reals de prosperar i de "fer carrera" és que els costos per a l'empresa siguin els mateixos. Ergo, que home i dona tinguin els mateixos mesos de baixa paternal, que tots dos no 'puguin', sinó 'hagin de' reduir jornada si un dels dos ho demana, etc.
I que, a més, la disponibilitat de places de llar d'infants públiques o a preus públics pugui abastar realment a tothom.
(I ja posats a dir, racionalitzar els horaris i jornades de treball.)
Fer això seria realment facilitar la conciliació i, probablement, augmentar la natalitat: quantes famílies no voldrien tenir més fills si realment ho tiguessin més fàcil? Si baixés el nivell d'estrés?
Però esclar, com tot en aquest país és més fàcil fer plans Zapatero de donar euros a les famílies que no pas construir llars d'infants; i és més fàcil culpar les empreses i els homes per masclistes (personalment, i sí, és un altre debat, n'estic fart que els homes només sortim a les notícies com a violadors, maltractadors, abusons, etc) que no pas fer polítiques públiques amb cara i ulls. Perquè esclar, posar el tema sobre la taula i fer polítiques amb cara i ulls requereix un nivell de maduresa dels nostres polítics que no veig per enlloc...
En fi, ja m'he quedat descansat. Espero haver aportat alguna cosa i, sobre tot, no voldria que ningú que llegeixi el teu blog se senti ofès ni molt menys: En cap cas és o vol ser un atac personal a ningú. Tota la meva reflexió en veu alta és en termes generals, macro. Tots som pares i mares que intentem fer el millor que podem donades les circumstàncies en què ens trobem...
Hola Irene! Quina alegria! Espero puguis escriure més a partir d'ara :)
No t'havia contestat encara al comentari, però també penso que és fatal, enlloc de pensar en conciliació familiar, que seria el millor pensen en això de congelar òvuls, molt malament :( a més també no és qüestió només de la mare, també hi hauria que pensar amb el pare, no sé. Després del super comentari de l'Òscar no hi ha més a dir.
Petonets :*
Pues tampoco me parece bien, lo que tu dices, se debiera poder compatibilizar las dos cosas, eso de tener los hijos mayores no me gustan, al final parecerán los padres los abuelos, pero el capital manda y si dicen de hacerlo así al final quien manda manda.
Irene, que pensaba que estaba contestando a Elena. Que es de vuestra vida? cómo está la nena? Ana me enseñó un día una foto y está enorme.
Besicos.
Òscar, a grans trets estic d'acord amb tu, però discrepo amb això que els primers 4 mesos s'hagin de solapar pare i mare. Ja saps que sóc pro lactància materna total i penso que d'aquesta manera es dificulta que el nadó pugui estar amb la seva font d'aliment (i tantes altres coses) en els primers mesos.
Un any pel pare i un per la mare (o, fent més curt, sis mesos i sis) seria magnífic.
Aniwiki, totalment d'acord que sembla que l'últim que els importi sigui la conciliació.
Carmen, he de confessar que a mi també em costa pensar en pares tan grans, clar que avui en dia ens hi anem acostant. Tot i que tinc la impressió que depèn molt de l'entorn laboral i socioeconòmic.
Per cert, nosaltres, a grans trets, estem bé. I sí, la Laia enorme, m'imagino que la Carmen petita deu estar igual!
Petons a tots!
A mi em va semblar brutal la notícia! A ningú li preocupa que tant per la salut materna com fetal és més arriscat tenir els fills més tard? Més prematurs, més complicacions pre i post-part,... No sé si els metges hi hauriem d'estar gaire d'acord.
A part de tot el tema social que ja han comentat tant l'Òscar com la Irene!
Jo he tingut el meu peque als 27 anys, a la gent li sembla aviat i a mi ja em sembla que vaig tard... imagina si fes això sel Silicon Valley.... maaaare meva!!
tresacasa.blogspot.com
Passa't a veure'm si vols ;P
Publica un comentari a l'entrada