Llocs on he viscut

Animada pels Projectes Interns de l'Òscar, faig la meva llista d'on he viscut:

Sant Pere: Casa meva amb majúscules. Fins als 18. Vist amb perspectiva, m'ha encantat poder jugar al carrer, anar a cole a peu, no haver-me de quedar a cap menjador...

C/Viladomat (barri de sant antoni, bcn): Havíem d'anar a viure amb la Sellés a la Vila Universitària de la UAB , però no ens hi van voler (sempre diem que quina sort que no ens hi van voler, tot le dia tancats allà). VAm buscar companys de pis i vam trobar l'Alba i en Raül, de Tona, i junts vam anar a parar al pis del sr. VAldivielso, que estava prou bé. Recordo amb emoció el primer cap de setmana quan vaig tornar a casa, com m'havia de posar les piles per fer les coses de casa. Pagàvem 21.000 pessetes cada un.

El primer any compartia habitació, el segon ja no. Vivíem amb la Marta i l'Helena, que van acabar fatal per culpa d'en Nino. L'anglesa de mare catalana va marxar i va venir l'Edu.

C/Muntaner amb Aragó (eixample, bcn): A tercer de carrera, volíem un pis més cèntric i vam anar a parar al carrer Muntaner. Em va tocar l'habitació gran, que donava al carrer, al principi la fressa era horrorosa. Vivíem amb la Sellés i la Lauri, l'Edu i la Marta, i els cinc veïns del pis del costat, tres del Pallars i dos guiris anglesos. Va ser molt divertit.

El segon any em va tocar l'habitació-zulo i em vaig començar a rallar, se'm va ajuntar amb el fet que l'Àlex marxava a Suïssa i començava a treballar.

Sant Pere: No va ser cap trauma tornar, era tot el dia fora treballant, sort que em guardaven un plat per sopar.

C/Olivera (poble sec, bcn): També hi vaig viure, l'estiu que vaig començar a RAC1. En Dani em va cedir la seva habitació mentre ell era de vacances. Quan va tornar, i les seves companyes de pis Marta i Letícia també, vaig dormir uns dies al menjador.

Passatge Forasté (sant gervasi, bcn): Viure en un pis grandiós a preu d'amic, en una zona pija. Qui hagués dit que no? Vam fer molts sopars allà, vam tenir molta vida social, oi Òscar? L'Àlex va ser el tercer inquilí del pis, ens va sortir un menàge à trois total! Llàstima dels veïns (tret dels del nostre replà). Parece talmente que estéis arrastrando muebles!

C/ Ca l'Alegre de Dalt (gràcia, bcn?): el primer niuet parellil. El vam trobar gràcies a en Dani i la Madeleine, quan començàvem a estar desesperats pq no trobàvem res per 600 euros al mes. Tenir els Verdi al costat, i tot el que vol dir gràcia, és fantàstic.

Gran via de les Corts Catalanes (marina del port, bcn): viure en 39 metres quadrats. Ens va costar molt decidir-nos i ho vam fer bàsicament pel preu. També és veritat que el pis és mooolt lluminós i nou, encara que senzill. La primera impressió va ser nefasta (per mi). Vist "arreglat", millora, però de tota manera ja somnio amb tornar a Gràcia....