Blushing

Jo, abans, em posava vermella bastant sovint. Era molt vergonyosa i no ho podia evitar. Amb el temps la cosa ha anat millorant bastant. Ara el que em passa, però, és que em poso vermella sense un motiu tan aparent. Més ben dit, potser el motiu és més subconscient, me n'adono que tinc aquell "rum rum" a dins i m'acabo posant vermella de pensar-ho.

És cert que es passa malament, però crec que és més una qüestió psicològica que una altra cosa, d'inseguretat. Hi ha qui ho treu suant, qui ho treu amb mala llet (per fer por i que no sigui qüestionat) i qui no li passa mai. Tot això ho explico perquè a la tele he vist que ara et poden operar d'això. Que fort, no? Ho has de passar mooooolt malament (tenir fòbia social) per preferir entrar al quiròfan que no intentar controlar-te. I ja no n'hi diuen posar-se vermell, hem de dir "blushing", perquè sigui més modern. No sé, crec que una mica d'ajuda psicològica pot ser molt més efectiva. I encara més tenir al teu voltant gent que confiï en tu i, gairebé sense ni adonar-te'n, et deixi de passar.