La caixera, una noia jove, diu:
-Yo el catalán no lo hablo para nada. En mi casa somos mitad andaluces, mitad franceses. Entonces vamos a hablar en español o en francés.
-Pero no lo hablas porque no quieres, vamos. Porque saberlo, lo tienes que aprendrer- diu un home de la cua.
-Sí claro, yo soy catalana, pero el catalán no lo hablo porque no me da la gana. No me gusta.
Jo ja m'he anat escalfant fent cua. Quan em toca, li dic ben alt i clar: el descompte de les bosses ja me l'has fet? (és que la noia treballa al Bon Preu, bé, l'Orangutan, i per cada bossa de plàstic que no agafes et tornen una quantitat ridícula, per animar la consciència ecològica).
Per cert, el Grup Bon Preu és dels pocs llocs que pots trobar els productes etiquetats també en català (els de la seva marca). No sé què en deu pensar aquesta noia que cobra el sou gràcies a una empresa catalana i que promou el català. Jo diria que a la clientela els has d'atendre en la seva llengua, no? O, com a mínim, no insultar-los a la cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada