M'assec davant de l'ordinador després de mooooltes hores de vol (vam marxar divendres a les 2 i pico del migdia de Sydney, 9 hores fins a Hong Kong, 10 hores més -aquestes sí insuportables- fins a París i una hora i mitja més fins a Barcelona, on hem arribat a tres quarts de 9 del matí).
Ara són les 8 del vespre, però tinc la noció del temps una mica perduda. Al migdia ja m'hagués ficat al llit, però hem dinat (que bé que els meus pares van venir divendres i van omplir la nevera! això no té preu!), amanida (amb un raig ben generós d'oli d'oliva, que és que clarament he trobat més faltar, sobretot per menjar amb verdureta bullida, tot i que en tim i la melissa en tenien) i llom a la planxa. Iuhuuuu! Després hem sucumbit i hem fet una petita migdiadeta, res, una hora, perquè ens queien les parpelles.
Ara estem esperant que ens truquin de l'aeroport per tornar-nos la motxilla que, en un atac de romanticisme, s'ha quedat a París. Alguna cosa havia de fallar en els 11 vols que hem agafat en un mes! Per sort, tot ha anat molt bé. L'altre problema va ser que ens van trencar una roda de la maleta nova, però increïblement a Melbourne la companyia aèria de baix cost Jetstar va assumir el cost de la reparació, que finalment es va convertir en donar-nos una maleta nova, una samsonite molt guapa! This is Australia!
Sobre el viatge, em remeto al blog de l'Òscar encara que vull afegir-hi alguna reflexió més.
Els 28 dies han cundit molt, almenys per a mi. Hem trobat companys de viatge amb qui ens hem avingut molt, hem trobat molta gent que ens demanava d'on érem, i amb en Tim i la Melissa ha estat com sempre, tot facilíssim i com si ens coneguéssim de tota la vida! I ens hem fet un fart de riure amb en Harry, quina delícia de nen! A més, he deixat d'estressar-me per fer la maleta, a base de fer-la tantes vegades. I no he trobat gens a faltar internet, com que l'Òscar m'anava posant al dia quan es connectava, ja en tenia prou.
I he fet coses que no havia fet mai abans, com anar al desert i a la selva, dormir a l'aire lliure -encara que al final teníem una mena de tendes-mosquitera- i baixar amb la bombona d'oxigen fins a 10 metres per sota l'aigua. El submarinisme, però, es va quedar en aquest intent perquè no em sentia gens còmoda.
Em vaig marejar en el viatge amb barco, més a la tornada que a l'anada, però crec que era perquè ja tenia mareig acumulat. Estar a l'aigua sentint-se marejat, amb l'aigua entrant-me constant per les ulleres -les que em van tocar crec que no eren les millors- i respirant només per la boca no era la situació més ideal. Vaig tenir la impressió que patia més que no pas disfrutava, i per tant vaig optar per agafar el tub i les ulleres. Una gran experiència igualment! El meu objectiu era veure una tortuga i ho vaig aconseguir! Quin moment! El que hi ha a sota l'aigua a la Gran Barrera de Corall és preciós, val la pena marejar-se per veure-ho. També vaig al·lucinar amb l'estrella de mar, molt més gran i d'un blau elèctric que era acollonant.
És difícil triar una cosa de tot el que hem vist. Les Blue Mountains són molt guapes, la platja i la selva també i les ciutats m'han encantat igualment, especialment Sydney, que guanya la batalla a Melbourne, tot i que per mi han estat frec a frec. Al sud, Philip Island va ser una excursió memorable pels pingüins, era un altre dels moments més esperats. Però potser em quedo amb el desert, perquè és el que estava més impacient per veure, per com n'és de diferent de tot. No m'ha decebut res!!!!
De moment sembla que el jet lag de tornada ha millorat. La sensació ha estat de ressaca. Ara ens hem fotut un vol de síndria i meló que se m'ha posat molt bé (per cert, la fruita a Aust`ralia és boníssima!) i avui sí que soparé mongeta tendra i pastanga bullides. Nyam nyam!!! A veure si demà m'acabo de recuperar i aquesta nit dormo bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada