L'altre dia vaig llegir una reflexió interessant sobre les fotografies. Un article del Periódico, crec que era de l'Arturo San Agustín, parlava de les fotografies que reben premis internacionals. Sovint són de conflictes, del tercer món, de la pobresa i la fam o de fenòmens naturals que destrossen tot el que troben. Són espectaculars, estèticament, i també ens sacsegen la consciència.
Segons ell, la misèria és molt fotogènica. I queda molt bé premiar això i que els premis els donin les autoritats de torn, que així semblen molt conscienciades pel problema. ÉS una mica el que passa amb les imatges de World Press Photo, que ara es poden veure a Barcelona. De vegades penso que són tan bones que tot sembla preparat al mil·límetre i em crea dubtes.
En canvi, mai no es premiaria una fotografia com la de Jordi Montull, autor confés del frau al Palau de la Música, jugant a tenis, que és el que es va poder veure l'altre dia, també en imatges.
I deia que aquestes fotografies són les que haurien de premiar, perquè retraten una altra realitat que ens frapa, i no només estèticament.
3 comentaris:
Estic en tú!!! BESETS
Doncs la veritat tens molta raó amb aquest article. Nosaltres també vam veure aquesta expo de World Press Photo quan vam estar a Amsterdam, casualitats, i tota la raó del món, només era misèria ven més :(
Saluwikis i q vagi bé el dia!!!
la veritat q si, xq pareix q nomes amb una desgracia global la gent es pot emocionar i donar-li voltes al cap, i hi ha que fer soroll amb això, però també en altres problemes q ens afecten, q pareix q ens prenen el pel i q damunt no passarà res i tot continuarà igual. aquestos premis tindríen q donar tb resò a això. besikisss molt interesant!
Publica un comentari a l'entrada