diumenge, 3 de gener del 2010

Cultura (i bon companyia) per començar el 2010

Aprofito d'entrada per desitjar un bon 2010 a tothom! Que bé que vam poder compartir l'entrada a l'any nou a Barcelona amb l'Alporla i en M. (i la M. i en I., no?)! Llàstima que a no vam poder fer una quedada completa de blocaires (també perquè Projectes Interns i la D. es van rajar de la festa posterior!! Ja us val, espero que us xiulessin les orelles després :P)

Llàstima també que a l'Apolo (sí Erle, vam anar al teu local preferit!) ens volien rebentar els timpans i no hi vam estar gaire estona. Com pot ser que posin la música tan alta? Ja m'havia passat a Razzmatazz i vaig estar tot un dia amb xiulets a l'oïda. Es veu que si vols et donen taps... però quin sentit té posar-se taps en una discoteca? No és més lògic abaixar una mica el volum?

En fi, que volia parlar de com ens hem culturitzat amb el canvi d'any. En pocs dies hem vist tres propostes molt bones: Buscando a Eric, Gran Torino i La forma de les coses.



Buscando a Eric és una pel·lícula de Ken Loach que, com vaig veure en algun lloc, és la típica peli d'ell (tema social, família desestructurada) però amb una dosi d'humor extra. Molt recomanable! Hi surt l'Eric Cantona, un futbolista que potser recordareu per l'òstia que va fer a un seguidor.



També hem vist Gran Torino, repescada com un dels millors films del 2009 a la Filmoteca. I és una altra genialitat de Clint Eastwood, que és el rei de la pantalla. Hi interpreta un vell americà poc amant de tot allò que sigui forani o modern. Igualment molt recomanable!



I la tercera proposta és teatral. La forma de les coses, dirigida pel meu admirat Julio Manrique, que tenia pendent de veure fa temps i que sempre amenaça de caure del cartell, però que van prorrogant perquè el públic l'ha beneït. I no m'estranya, també està al capdamunt del podi! La interpretació, posada en escena i guió són genials i la història em va sorprendre. I a sobre, quan sortíem vaig poder felicitar personalment l'actor Xavier Ricart (que si mireu Polònia us sonarà molt). Ara m'afegeixo al dilema: Julio Manrique com a actor o com a director? Podent-los tenir tots dos...

8 comentaris:

elena gutierrez ha dit...

q foooooooooooooooooooooort!!! aneu al apolo sense mi!!! això no té perdò, però suposo q x lo de la música parleu de l'apolo, jo es q sempre vaig a la [2] del apolo q és la que està baix, i algun dia tindreu q vindre en mi. espero q ho passareu molt bé! jo vaig anar a un truño de lloc super trallero, pero m'ho vaig passar molt be jejee besetessssssssssssssbo

Irene ha dit...

ja ho sé Erle, hi vam anar sense tu, però va ser una improvisació... nosaltres vam anar a la que s'entra per Nou de la Rambla. La música era xula, però ja et dic, el volum insuportable. I el trunyo aquest on vas anar? era un antro amb nom o sense?

elena gutierrez ha dit...

si q te nom, xo crec q te fama de trallero i em fa pal, xo ho dire, discoteque per la parada de metro tarragona... després es converteix en after! tota una experiència! jajaja xo ho vaig passar molt bé!

Irene ha dit...

ostres, de vegades hem passat pel costat un diumenge allà a les 10 de la nit i fa una mica de "iuiu la penya que hi ha! devia ser surrealista!

Oski ha dit...

Ei, que ahir vam veure, seguint les vostres recomanacions, Gran Torino i es va encantar!

És flipant com l'Eastwood pot fer pel.lis geials en què sempre fa de Harry el Brut!

Irene ha dit...

Oski, totalment d'acord amb tu!!

Alicia ha dit...

Que no puc ecriure que he d'anar a sopar, demà escric detingudament!!! 'Es queno tinc tempssssssssssss

Alicia ha dit...

Eiiiii, ara ja estic en Estocolm

Erle ja anirem en tú a la 2 de l'Apolo un altre dia. A mi com diu la Irene la música em va agradar però la estava massa forta i no vam aguantar gaire.
Irene grácies per les recomanacions de pelis, fa molt que no veiem una peli i aquestes tenen molt bona pinta. Besitos per a tots.

Potser t'interessa...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...