De vegades no fa falta gran cosa per tenir una nit fantàstica. L'altre dia vam anar a voltar pel centre de Barcelona i, a la plaça del Pi, vam veure les parades que hi sol haver amb mel, formatge, vi, dolços i herbes i ens vam animar a improvisar un soparet. Vam comprar 3 tipus de formatges (dos de cabra, un de més melós -tipus rull- i un altre de més sec, i un d'ovella que encara era més sec que el sec de cabra).
Vam fer una amanida amb enciam, pastanaga, poma, alvocat i vinagreta (crec que no teníem gaire res més a la nevera), i també vam treure pa (que encara teníem de Cap d'Any d'en Dani i l'Anna, super bo!), mantega i salmó fumat (no tan bo com el de l'Ikea). Ah, i patates Vicente Vidal (unes de les de top ten).
Per acompanyar-ho, vam comprar un vinet del Priorat (a la plaça del Pi no, els que hi havien no em van acabar de convèncer, havia begut l'Albet i Noya del lot de la feina molt i molt bo, el volia buscar en una bodega però no teniem cap celler a mà, o sigui que vam acabar tirant d'El Corte Inglés, ho confesso). Vam comprar un Muller que en aquesta pàgina deixen prou bé, segons acabo de comprovar.
7 comentaris:
Quin soparet més bò Irene!!! Jo també haguera sopat molt agustet en vosaltres en eixe vi tan bó i en els formatges, petonets!
Ei, com ens cuidem, molt bé! Que bons els formatges!!!!
Per cert, el volt pel centre era en plan rebaixil? ;-)
M'encanta el detall dels mandos sobre la taula hehe
ei q guai, nosaltres ahir també vam fer soparet no tan currat teniem ous i patates i una mica d'embotit i vam fer truita de patates super bona, això mai falla :)
una abraçadiwiki i ens veiem aviat!!!
ostiii q bons els formatges! i molt bé, vicente vidal sempre és una bona elecció per a acompanyar un bon sopar, q no us enganyen els de lays amb les gourmet, no tenen nidea... massa dures per als nostres delicats paladars jejeje
nyam nyam m'ha vingut gana :)
som una colla de formatger@s! és que són tan bons...
Òscar, si t'hi fixes, els mandos estan tots cap al cantó del meu maridet... algú dubta de qui porta el comandament, a casa? :DDD
Irene, esteu casats!!!??!!
Alicia, no estem casats, vivim en pecat perquè ens agrada més hehehe!
La veritat és que mai no m'ha passat pel cap casar-me, sempre he dit que si ho fes seria en plan improvisat. I a aquestes alçades, jo crec que no ho farem ja.
Com a màxim parella de fet, això ho veig millor, tant pels dies de vacances com per tenir alguna mena de reconeixement legal per si passés res.
Tot això no treu que li digui "maridet" al meu nòvio (suposo que d'aquí venia la teva pregunta). Quin rollo que t'he fotut! Cambio y corto.
Publica un comentari a l'entrada