Que estrany, són gairebé les 11 del matí i no sona cap petard a fora. Fa dies que se'n senten, però no tants com altres anys. Deu ser la crisi dels...?
A mi ja em va bé, m'agraden els petards però amb mesura. Quan era petita tirava cebes, després xinos i després carpinteros. Mai no em vaig atrevir amb els trons (a casa sempre n'hi havia), ni amb aquells petards verds prims que també tenien tela. Tampoc em vaig atrevir mai amb els coets.
Recordo que al meu poble des de dies abans ja s'anaven acumulant els trastos per fer la foguera. Mobles vells, principalment, també palets.
Al vespre arribava la Flama del Canigó i entre el jovent es repartien torxes. Jo n'havia dut. L'havies d'aguantar fort i apartar-la bastant, perquè entre el foc viu i la calor que desprenia... Fins que ja anava a menys i la tiraves a terra.
Després hi havia coca i llangonissa (hauria d'escriure llonganissa, però així és com ho dic jo). Fins que no vaig sortir amb l'Àlex no em vaig adonar com és de curiosa aquesta associacio agredolça coca-embotit, per mi era el més normal del món.
Aquest any poca cosa. La feina i la guàrdia de demà no em deixaran gaire temps per celebrar la nit més curta de l'any.
3 comentaris:
A mi la Nit de Sant Joam em sembla màgica, m'encantava anar a la platja i ballar al voltant d'una foguera. I banyar-me al mar. Aquí a Suècia anem a cel.lebrar-ho el divendres, es diu la festa de midsommar. Ja parlaré més al blog. Puss
Ei bona revetlla! Quan erem petits ho celebravem diferent però ara aquí a Castelló tots els anys no intento fallar. Anem al Grao amb bocata i fem una foguera i després saltem les oles i jo sé d'una que cada any acaba banyant-se sencereta. Després saltem la foguera, no sé quantes vegades, escribim a tres desitjos amb paperets i els cremem a la foguera i l'any següent s'ha fet realitat :)
Besiwikis!!!
ei he recordat que vaig ficar un post sobre això i l'imatge era molt semblant al 2005 :)
sant joan
besiwikis
Publica un comentari a l'entrada