El temps passa volant i ja estic de sis mesos. Aquí teniu la panxa que faig, que tothom diu que és discreta (jo de vegades la veig petitona, de vegades es comença a desorbitar). És curiós, però canvia completament segons com em vesteixo, què menjo... i, mira, si no és un bombo, millor per la meva esquena!
Ja fa uns quants dies que tinc molta gana. Primer em pensava que era pel canvi d'horari (per fi m'han canviat d'horari a la feina), però ara crec que és també per l'embaràs. O potser sóc jo que m'he deixat anar amb l'arribada de la castanyada i he atacat els panellets sense pietat :P
Parlant de coses dolces, avui he fet el test O'Sullivan, que és una cosa de la qual no has sentit mai a parlar si no tens una embarassada a prop. Te'l fan per saber si tens diabetis gestacional i consisteix a prendre't en dejú una ampolleta de glucosa pura (era com un Tang, però pitjor, o almenys, jo recordo el Tang més bo!).
Em feia ànsia per si el líquid era molt dens i em feia venir ganes de treure, però no, era líquid i les sis embarassades que érem ens l'hem begut ràpidament (unes més que les altres, també és veritat). Després et fan estar una hora quieta, asseguda esperant, i després et punxen per veure si el teu cos ha eliminat el sucre o no. Totes hi hem anat acompanyades, que tendres aquestes parelles tan atentes!!
Creuem els dits perquè, si surt positiu, em tocarà fer una prova més llarga.
El que també m'ha agradat ha estat la infermera. Primer no semblava gaire simpàtica perquè no ens ha explicat res de la prova, però quan m'ha hagut de punxar ja ha canviat. M'ha demanat quants anys tenia, si era el primer fill... i li ha costat molt trobar-me la vena. Fins al punt que m'ha punxat en un braç i no ha sortit res. :(
Però s'ha disculpat, que li sabia tan greu... que no em volia fer mal. Semblava que no ho veia clar, però per sort jo he estat tranquil·la tota l'estona (l'experiència és un grau, abans em feia molt pànic això que em punxessin, però ara ho porto bastant millor), i al final l'ha trobada. "Es que las tienes delgaditas", em deia. I jo li he dit "deu ser l'únic que tinc delgadito". I així hem rigut! Un altre dia, una altra infermera em va dir que tenia la pell dura, que no la cara dura! Començo a pensar que aquest col·lectiu té molt sentit de l'humor.
5 comentaris:
Que estás muy graciosa con tu pancheta y no está mal para seis mese, ya verás como a partir de ahora aumenta más rápido, de todas maneras si la cosa va bien, tampoco hace falta engordar tanto, lo que tu dices, mejor para tu espalda y para recuperarte luego. Aprovecha de los panelles, que sólo se comen una vez al año, asi que come y no te sientas mal.
De los pinchazos a mi también me cuesta mucho que me encuentren las venas también las tengo "delgaditas" me dicen.
Me alegro que todo vaya bien el embarazo, cuidate.
Besicos.
Irene! M'han fet molta gràcia les teves converses amb les infermeres. Jajaja. Això està bé, ja que estàs a l'hospital almenys estar en humor. La panxeta si que es nota, jo com que no entec d'embaràs a mi ja em sembla que es veu prou ;) Panellets que bons! Pussets
Ei, que m'he partit de riure amb les teves infermeres "delgaditas" hehe. En general les infermeres (trobo) tenen molta/massa soltura, normalment això és bo, però de vegades és dolent.
Per cert, sí que trobo que comences a fer panxolina! Ja et comencen a cedir els seients al bus o encara no?
Fins diumenge!
Sí, és un liquid gens agradable pel paladar. Per sort, només la vaig fer aquesta vegada...
Ara jo et recomanaria que t'apuntessis a un curs de pre-part i més important a un de post-part..a mi, personalment em va anar molt bé.
Ja va bé, tenir poca panxa, que la ciàtica és molt dolorosa!
Bé noia, podriem estar parlant hores i hores de l'embaràs, però això és un comentari i no un monoleg!
Cuida't!
Carmen, Alicia i Projectes Interns, gràcies pels comentaris sobre la panxa. La veritat és que és divertit poder anar lluint panxa pel carrer.
I no, de moment no m'han deixat seure al bus. Però jo tampoc he tingut manies a asseure'm al seient reservat si el veia ple. El pitjor va ser ahir, que el bus anava a tope i no van deixar seure una noia amb un nadó als braços. Mira que la gent és insensible! No sé com va acabar la història perquè va pujar quan jo ja baixava, i era un trajecte molt curt.
Verd, d'aquí a unes setmanes començaré les classes, encara no en tinc detalls, suposo que vols dir les classes normals no? Perquè també havia mirat un curs de natació específic, però els gimnasos on els fan són lluny de casa i estava pendent del canvi d'horari laboral i al final no he fet res :P
Ah, no sabia que feien cursos postpart i tot! No ens podem queixar de la preparació que tenim avui en dia.
Publica un comentari a l'entrada