Sabíeu que a les classes prepart fan entrenament de "pujos"? A mi és una cosa que em va sorprendre molt, no sabia que es pogués assajar. I sí, no només et diuen com ho has de fer, sinó que n'hem fet pràctiques i tot.
Primer ho havia vist fer a les companyes (la majoria estaven més avançades que jo). I totes posaven cara de preocupació abans i de cansament després. L'altre dia em va tocar a mi (en una classe individual, perquè cal esperar que l'embaràs estigui a terme per practirar-ho), ja s'havia acabat el curs i la noia que quedava amb mi encara no ho podia fer.
Total, que va ser molt cansat! Vaig fer-ne tres intents. La clau és agafar aire i apretar al baix ventre tanta estona i tan fort com puguis i, sobretot, tornar a agafar aire sense deixar d'apretar. Així s'evita que el cap de la criatura faci dos passos endavant i un endarrere. Fàcil de dir, difícil d'aconseguir. Vaig fer-ho amb totes les forces i vaig anar millorant a cada intent.
Clar que costa posar-se en situació perquè fem la pràctica estirades a terra, agafant-nos les cames i amb el "marit" ajudant-nos a aixecar el cap. I aquesta postura no ajuda gaire, sobretot a respirar. Però bé, així el dia de debò ens sortirà millor.
Aquesta pràctica ajuda força en cas que et posin anestèsia epidural, perquè sovint passa que no tens sensibilitat i quan et demanen que facis força (quan la llevadora nota que et ve una contracció) acabes apretant la mà o la boca, i no allà on interessa. Sembla tonto, però deu fer molta ràbia. I si fas part natural, diuen que és molt millor perquè ja notaràs tu quan vulguis empènyer. A veure si ho aconsegueixo, tot és qüestió de mentalitat, però fàcil no és, per això gairebé ho dic amb la boca petita, no vull fer-me l'heroïna de res.
Per acabar, una cançó per endolcir l'espera, el vespre, el dia o el que convingui.
5 comentaris:
Aquestes classes deuen de ser per a fer una pel.lícula, jeje. Una amiga meva ha tingut una xiqueta fa tres dies i va donar a llum assentada en una mena de cadira baixa en un forat... tot per a poder empényer més.
La canconeta m'ha agradat molt. Besets
Quina gràcia, aquesta paraula no la sabia!
És ben cert el que comentes (per la nostra experiència). Quan a la D li deien que empenyés, en estar anestesiada no li sortia d'empènyer per on tocava... Li va costar bastant, pobreta...
Per cert, dedueixo que tens pensat decantar-te pel part natural sense epidural?
Doncs a mi m'han dit que és super important saber-ho fer bé per a que vagi tot més rodat, encara que deu ser una mica complicat, però és qüestió de pràctica no? Vull dir fer més classes, no que tinguis més nens :P Que això també seria guai. Quines ganes!!! Això ja està ahí eh!
Ei, ara per fi he pogut veure el clip: no la sabia aquesta cançó en francès, quina gràcia!
Alicia, que curiosa la cadira, aquí pel que sé són llits articulats, pots parir en diverses postures i, si no estàs anestesiada, una de les que et recomanen és així com ajupida, crec que deu ser la mateixa que adoptes en aquesta cadira que dius.
Projectes Interns, s'aprenen moltes paraules noves en un embaràs, què t'he de dir no? I sí, tinc la mateixa intenció que tenia la D, però no ho vull dir gaire alt perquè no sabré com manejo el dolor fins que m'hi trobi. Tot i que m'he entrenat, clar. La cançó en francès a mi m'encanta!
Aniwiki, t'ho han dit bé, cal saber com fer-ho perquè si el part està medicalitzat costa més. I sent el primer, perquè a partir del segon el camí ja està un mica fet i se suposa que ha de ser una mica més senzill.
Publica un comentari a l'entrada