Ahir vam anar a encarregar una calaixera per la Laia aprofitant que teníem un val regal per gastar i que hi podíem anar tots dos. I, de pas, volíem comprar un termòmetre per la banyera. Els nadons s'han de banyar a uns 36-37 graus. El mètode de tota la vida per saber si l'aigua està a la temperatura ideal és ficar-hi el colze (m'ho va dir la meva mare, savis consells). Ha d'estar ni freda ni calenta. Ara venen banyeres amb termòmetre incorporat, però també hi ha l'opció de tenir un termòmetre normal. Jo recordo el que tenia, en forma de peix. El recordo amb nostàlgia, recordo jugar-hi a la banyera gran. I en volia un de simpàtic per la Laia.
Així que vam comprar-li una balena, la trobo prou divertida.
Clar que, si volíem pringar, podíem arribar a pagar 18 euros per un termòmetre digital submergible. Que dius, cal? D'acord que el termòmetre és una mica caprici, però amb 3 euros que ens va costar la balena penso que n'hi ha prou.
De pas, també va caure una inicial per la porta de la futura habitació.
Em va cridar l'atenció que ja no quedaven lletres A. Deu ser que estan de moda els noms que comencen per A?
6 comentaris:
Pues si tiene razón tu madre si, el codo era el método de antes para saber la temperatura del agua, pero claro los tiempos cambian y a todos nos hace ilusión comprar cosicas. Alicia tenía un termómetro en forma de barco de color naranja, (no sé si tendría algo que ver, pero luego el color naranja fue su preferido) que lo tengo guardado, junto con el primer cepillo de dientes, que era un payaso y tenía un reloj de arena para saber el tiempo que tenía que estar cepillando sus dientecicos.
Que cosas tan entrañables y bonitas se viven con los hijos. Disfrutala todo lo que puedas, yo la disfrutaba hasta viendola comer, mira que tontería verdad, pues no, comía tan a gusto.
Besicos.
M'enrecorde del vaixell!!! I si, el meu color preferit és el taronja! farem l'experiment a veure si a la Laia li agrada el morat. Molt bonic el termòmetre que li heu comprat. M'encanta menjar, pel que diu ma mare fins i tot quan era petita menjava bé! Kram
Nosaltres encara li tenim les lletres al nen a la porta d'entrada de la seva habitació.
Sospito que amb els dotze anyets ja fets, un dia d'aquests les trobarem sospitosament desaparescudes :)
Nosaltres també tenim en projecte posar-li el seu nom a la porta en lletres d'aquestes xules de fusta :-)
Nosaltres som una mica més "sobre la marxa" que vosaltres hehehe. Ni tenim termòmetre ni res: fèiem lo del colze per saber la temperatura de l'aigua, però ens vam adonar que al Cèdric li agrada l'aigua molt calenta...
Lo dels regals i accessoris per als nens és abusiu! Tinc la teoria que moltes coses no estna pensades tant perquè les comprin els pares, com per tothom que els ha de fer regals. De la nostra butxaca portem ben pocs diners gastats: moltes coses ens les van donar de 2a mà, d'altres regalar... És que estem en contra de la hipercomercialització de la infància. Estem en contra que el C. tingui massa regals i, de fet, ens agradaria educar-lo en la contenció i la sobrietat.
Una abraçadíssimaaaa!!!
Carmen, quina gràcies les coses guardades, no m'estranya que disfrutessis veient-la menjar, amb la de pares que pateixen perquè els fills no mengen...
Alicia, haurem de fer la prova amb el morat.
Òscar, ja m'ho imagino, ara que es parla de preadolescència, adolescència, post...
Projectes Interns, ara que teniu les habitacions pintaes ja li podeu anar preparant la C!
q graciosa la balleneta jeje i la lletra, nosaltres tb teníem una cadascún, però com l'ana ja tenia l'A, l'àlex es va quedar amb una X... jeje molts besitos als 3!!!
Publica un comentari a l'entrada