Que ràpid passa el temps (la Laia ja està a punt de fer els 3 mesos) i que poc escric... és que estic molt entretinguda tenint converses amb la nena. Ja fa bastants dies que balbuceja, però des de dilluns passat que ho fa molt més sovint i jo m'ho passo teta enraonant amb ella. El primer dia que va dir "agú" ens va estar a punt de caure la llagrimeta de l'emoció. Penses que aquest és el primer pas cap al llenguatge i no deixes de sorprendre't pel fet que poguem fer una cosa tan meravellosa com parlar.
A més, ara hi ha afegit els jocs que fa amb la saliva. Primer van ser les bombolletes mítiques i ara ha descobert l'efecte aspersor. Ja ens han avisat que això també ho farà després amb el menjar, però vaja, ara per ara ens fa riure molt amb aquests progressos i sorollets variats. També he après que les criatures fan bombolletes perquè, al principi, les glàndules que segreguen la saliva no estan actives. Un cop es posen a produir (a la revisió dels 2 mesos les bavaies ja brillaven) resulta que la pobra criatura no sap per què serveix la saliva i es dedica a bufar i fer bombolles, fins que capta que allò va més bé empassar-s'ho. És ben bé que hem d'aprendre moltes coses des que naixem!
Recordo perfectament que el meu germà, el primer que va dir va ser "teta" (la teta era jo, la germana gran). I ja tinc ganes de saber quina serà la primera paraula de la Laia, tot i que encara falta molt per això i tampoc la vull fer créixer més depressa del que ja ho fa. Mentrestant, continaurem amb ais, uuuurgs i eus.
6 comentaris:
Quina emoció sentir la primera paraula.
Molts besiwikis a tots tres!!!!
Tinc ganes de veure-us aviat!!!!
Si, quina emoció! Ja ens contaràs. He llegit que és molt bó parlar amb els bebés per a que desenvolupen el parlar més ràpidament. Puss
Osti això de les glàndules salivars no ho sabia!!! JO em pensava que era només per preparar-se per quan els comencessin a sortir les dents!
Una abraçada!
Aniwiki, ja et pots imaginar com estàvem d'emocionats amb aquest "agú" ;D
Alicia, a mi també m'han dit això, de fet jo dic que ja tenim converses i tot (acostumo a pensar que ella i jo estem d'acord en el que diem, després ja vindrà una època en què discreparem, segur ;D)
Projectes Interns, pensàvem el mateix, però la pediatra em va dir que no tenia res a veure amb les dents, sinó que era això de les glàndules. Que curiós, oi?
Jo a ma germana, encara ara, la segueixo anomenant "teta".
El meu fill se'n fa creus, clar. Com ell ja fa massa temps que ha deixat de fer ais, uuuurgs i eus!!!
Òscar, que bo que encara li diguis teta! A mi ja no m'ho diu de fa temps...
Publica un comentari a l'entrada