Agafo el nom de l'última pel·lícula de Woody Allen per parlar del tema que aborda, que és el joc de com intervenim en el nostre futur, de les casualitats, l'arriscar-se per alguna cosa, la covardia i les expectatives vitals.
Cassandra's dream no és tan brillant com Match Point, però és recomanable, sobretot pel duet Colin Farrell - Ewan McGregor (s'escriu així? el tio té un puntàs!).
Match Point sintetitzava perfectament el joc del destí amb la imatge que a tots ens ve al cap quan esmentem la pel·lícula: l'anell que xoca amb la barana. (amb qui ho dèiem, l'altre dia?)
A grans trets, crec que Match Point i Cassandra's dream ens diuen que som el que som, que la manera de canviar-ho és arriscar-nos, però que la jugada no sempre surt bé. Que val més la sort que el talent.
5 comentaris:
ei, jo fa poc vaig veure amb anglés Match Point ;) quina casualitat. Aquesta última no l'he vista a veure si la baixo.
saludets :)
No em puc abstenir d'escriure quan parleu de Woody Allen. La peli està bé, però no arriba al nivell de Match Point. Per ordre de preferència de les últimes pelis: Match Point-Cassandra's Dream-Scoop. Però cap arriba al nivell de l'Allen dels setanta i vuitanta (Manhattan, Annie Hall, Desmontant a Harry, La rosa púrpura del Caire...) En fi. Parlant de l'atzar, us recomano moltíssim, si no l'heu vist, la pel "El efecto mariposa".
Apa,
Eduard
Les pel.lis del Woody Allen solen estar bé. solen ser pel.liculetes divertides, ben fetes però sense més transcendència. Però Match Point se surt amb escreix de l'habitual i és un pel.liculàs. De confecció brillant, ben acabada, molt ben actuada, que aconsegueix mantenir-te en suspens durnat tota l'estona...
Realment recomanable. I sens dubte en el meu top ten (juntament amb Lost in Translation on, curiosament, també hi surt la Scarlett Johanson).
Ara em falta veure com somia la Cassandra. Ja aportaré la meva opinió un cop vista.
Aprofito per saludar a tothom!
veig que els comentaris s'animen! iuhuuu! les últimes pelis d'en Woody Allen generen debat.
És veritat que són diferents d'allò a què ens tenia acostumats. Ha passat de la psicoanàlisi i el riure gairebé continu a una cosa molt més tràgica, encara que de tant en tant també en deixi anar de bones.
Vaig llegir en algun lloc que s'havia acosat més als esquemes clàssics de tragicomèdia i que d'aquí venia el nom de Cassandra.
Ah, coincideixo plenament amb el rànquing de l'Edu. I no he vist "El efecto mariposa". A veure si algun dia ho faig.
salut!!
Publica un comentari a l'entrada