-Divendres a la nit, soparet italià i birriqui. Estàvem tots superpetats d'haver-nos llevat d'hora, però no es podia perdre el temps! A més vam veure l'Òscar, que va tenir una setmaneta moguda. Ànims!
-Dissabte, concert simfònic al Palau de la Música, realment preciós, tant el recinte com el concert. Em va agradar especialment el pianista Ilya Maximov, un noi de només 21 anys que tocava d'una manera flipant. Va ser molt bo veure com músics veterans de l'Orquestra Simfònica del Vallès l'ovacionaven. I el Palau, és impressionantment bonic. Sèiem gairebé a davant de tot, llàstima que la noia del costat es va psoar supercòmoda, en plan sabates fora i peus a sobre la butaca. Cal??
-Després ens vam trobar amb l'Aniwiki i l'Erle per anar a sopar a Gràcia. Vam acabar en un grec que em va agradar molt. I el cambrer semblava autènticament grec! Feia moltíssim que no anava a un grec. Després ho vam rematar amb una incursió a La Fourmi.
-Diumenge, dinaret a casa, amb l'estampa que quan van venir les convidades encara anàvem en pijama, quin riure i quin desastre! Em vaig animar a fer risotto i va agradar (crec), iupiiiiiii!
-Després vam anar cap a Sants per acomiadar l'Aniwiki (snif snif) i vam caminar fins a Francesc Macià. Era molt distret veure els arbres i branques caiguts, senyals tombats i coses que havien volat amb el vent. Per sort a nosaltres no ens va afectar en res!
- I aquí va començar l'odissea bicing. Volíem anar al cine i vam decidir provar el nou carril bici del carrer Urgell. Ja va costar trobar dues bicis en bon estat, però el pitjor és que, quan arribem a Floridablanca, hi havia com sis ancoratges que no anaven bé. Vaig esperar, però no venia ningú. L'Àlex ja havia pogut deixar la seva i va anar a mirar quines pelis feien.
Ve una tia que volia aparcar la bici i quan li vaig dir que no anava l'únic ancoratge que estava en verd em va mirar amb cara d'incrèdula. Ho va provar com 4 vegades i vinga mirar-me en plan "ara què s'ha de fer?". Vaig anar cap a Sant Antoni, estava igual. I després va caure el bicing i només es podia retornar bicis, però clar, si ningú en pot agafar, no queda cap lloc lliure.
Torna a aparèixer la tia i decideixo tirar més avall... però totes les estacions de bicing no es veien o no hi havia lloc... i vaig acabar a Drassanes!!!! Horrible, hi havia un moment que ja només pensava en treure'm la bici de sobre, encara que hagués de pedalar fins a la plaça Cerdà. Total, que ens vam tornar a trobar amb l'Àlex i per compensar-nos vam anar a sopar en un japonès de Gràcia, on ja volíem anar dissabte però estava ple. Va ser el colofó d'un cap de setmana rodonet (no dic rodó per no fer el rodolí).
3 comentaris:
vau anar a un japo! que traidoooooors jejeje és broma! el bicing és un marrón, un dia vaig anar a agafar una bici i no sortia de l'anclatge, però lo fort es que va començar a sortir fum de la barra central... bsts!
Que guay!! Quin cap de setmana més complet!! A mi també m'haguera agradat apuntar.me en vosaltres al concert i als soparets!
Un beset i bona setmana
Eoooooooooooooo quin capde més divertit!!!!
Va molar tot i el risotto estava boníssim eh! No ho dubtis més. Igual q el bacallà de l'anterior vegada ;)
Petoniwikis i fins demà :P
Publica un comentari a l'entrada