Acabo de tornar de francès i, quan creuava la plaça del costat de casa, m'ha envaït l'olor fresca d'herba tallada. Mmmmmmmmm! És genial, una de les meves olors preferides. I difícil de trobar a Barcelona!
I d'aquí ve el post, perquè m'he posat a pensar quines olors m'agraden més. M'ha vingut al cap l'olor de pa (quan passes davant d'un forn, encara que sigui esprai d'aquest que s'inventen per induir-te a comprar), també la de la vedella amb bolets de la meva mare i, ara fa un moment, la de terra mullada.
Una vegada vaig anar a una exposició sobre olors que era molt divertida. Les essències es guardaven en uns pots, havies de ficar el nas allà i endevinar què era. I a vosaltres, quina olor us agrada?
3 comentaris:
Uff la que has dit del pa!! esa esa m'agrada (per cert no savia lo dels esprais!). La de terra mullada tb, la del mar, i sobre tot les olors aquestes que et recorden a algú. Diuen que tenim lo dels records i les olors al costat dins del cervell, per això un olor enseguida ens remeteix a un record. Besetsss!!
Oi, que fort lo del esprai del pà! Ja no saben que inventar. Doncs a mi m'agrada l'olor del mediterrani i l'olor a pet. Que nooo, que és broma, jejeje. La del Pá també m'agrade molt però a lo millor el que m'agrada és l'esprai, ara que sé la veritat.
Besets
jajaj l'olor a pet, com serà pet en suec??
Publica un comentari a l'entrada