El quadre, Jacques Louis David, el vaig descobrir al Metropolitan Museu of Art de Nova York aquest estiu i em va cridar l'atenció de seguida. M'agrada perquè transmet la compenetració entre la parella i perquè hi surten dibuixats de manera perfecta els instruments del laboratori. També la indumentària del matrimoni.
Durant la visita al museu només van tenir temps d'explicar-nos que aquest home va morir guillotinat, perquè els revolucionaris el van acusar d'haver col·laborat amb l'antic règim (venir d'una família rica i va entrar a l'empresa privada que recaptava impostos, a més van dir que la Revolució no necessitava científics). Sempre m'ha agradat la Revolució francesa com a tema, així que em vaig apuntar el nom. I l'he recuperat ara, quan a francès vam fer un joc que consistia a endevinar un personatge francès mort a partir d'una biografia, traient-ne alguns elements, com el nom, es clar.
Ho vaig posar difícil, perquè crec que no és gaire conegut. Potser entre la gent que ha estudiat Ciències sí, però la mateixa profe va admetre que n'hi havia 2 de complicats. I la sort va ser que el meu text va anar a parar a una noia que el va identificar a la primera línia, quan va veure "pare de la química moderna". Iupi!
Un cosa que em fascina de Lavoisier és també la frase que van dir d'ell quan va morir. "Heu tardat un segon a fer caure aquest cap, i costarà 100 anys tenir-ne un altre de semblant". Brillant frase del matemàtic Lagrange!
2 comentaris:
Qué interessant! Ja he adeprés una altra cosa nova! Jo sóc de ciències i no el coneixia... Sí que és veritat que es veu la complicitat entre la parella. A mi també m'agrade molt la indumentària que hi duien en aquesta època...puss puss
Molt interessant el teu post!
I també interessant que la frase la digués Lagrange, un dels principals matemàtics de la història!
(Ah, i vist el quadre, trobo que feia cara de bona persona)
Publica un comentari a l'entrada