Aquest curs de francès es preveu intens.
Per començar, a classe. Són sense pausa i portem bon ritme. Després hi hem de sumar els deures, de moment prou raonables. Però el pitjor és que ens hem de currar la gramàtica pel nostre compte. De fet, tothom diu que a primer i segon és quan ho aprèns tot i que a tercer, quart i cinquè amplies vocabulari i t'ensenyen estructures més complexes, però tot a partir de la base del principi.
Així que tinc el llibre de gramàtica (bastant totxo) esperant-me. Sort que la gent que ja l'ha "tastat" diuen que està molt bé.
A això hi hem d'afegir les lectures, que aquest any ja comencen a ser generoses en quant a pàgines. I no només això, sinó que de la primera hem de fer un treball en grup. I, com que no he pogut triar perquè vaig estar malalta un dia, m'ha tocat el grup "dels que no hi érem", que és caòtic perquè les altres dues noies m'han dit que faltaran bastants dies.
Per fer-ho més interessant tot plegat, he decidit que aquest any m'aplicaré a escoltar cançons en francès. I he començat per la Carla Bruni. Recordo que quan es va fer cantant vaig pensar "uf, una altra model que no sap què fer". Però vaig sentir bones crítiques. I el poc que he sentit em convenç.
A més, m'ha sorprès que té la veu com trencada. Pel seu físic, li hagués posat o veu de pito o veu molt greu, gairebé masculina. És "Le plus beau du quartier".
3 comentaris:
A mi la Carla Bruni m'agrada molt i les cancons franceses també! És que les veig molt dolces! Per cert, has canviat de disseny al blog, no? Aquest m'agrada més. Besets i ànim en el francés!
Gràcies pels ànims! Me n'alegro que t'agradi, la veritat és que ja tocava un canvi, però no en tinc gaire idea. Puss!
Ei! Jo de la Mme Sarkozy només en sabia una cançó, el "Calqun m'ha dit" (no sé si s'escriu així). La trobo xula i dolça.
Publica un comentari a l'entrada