Fa uns dies ens vam cruspir aquesta coca de poma que veieu. Ens van donar pomes d'Alcossebre i vaig buscar la recepta per internet. Crec que no és el mateix tarta que coca de poma, però és bo igual!
Ara, fa una certa rabieta que al forn pugi com una mala cosa i després quedi aplastadota. Però, com he dit, era bona igual! Clar que, en comparació amb una que vam menjar a Alcossebre que era delicatessen, no li arriba ni a la sola de les sabates. Aquella era feta amb base de coca d'oli i farina "la que admita", concepte que desconeixia i que és l'autèntic secret de la recepta. Ho explica en aquesta pàgina de Borriol.
5 comentaris:
Estic salivant!
Suposo que a més de la visió de la coca de poma hi té molt a veure el fet que, a hores d'ara, encara no hagi dinat.
Irene, si quieres te daré la receta de una tarta de manzana que hago, está muy buena y es muy fácil de hacer, la hago con azúcar negro y harina integral. No te doy ahora la receta porque no estoy en casa, pero cuando llegue te la mando, seguro que te gusta.
Besicos.
ei,
mmmm fa venir ganota!!
·
Hi Ire,
Genial la coca de poma :) Jo l'altre dia vaig trobar el paperet de la coca en qüestió, la que vam menjar a Alcossebre que m'havia guardat la recepta però no la trobava. Respecte al tema de "lo que admita" jo tinc dos que són així, i és pillar-li el punt, la primera vegada no surt tan bé com la segona i així. El que faig és la massa de la quiche.
Besiwikis!
Mmmm, Irene! La tarta de poma de la que parle ma mare està boníssima!! Ja li diré jo que et done la recepta! Molts puussets
Publica un comentari a l'entrada