De fet, parella

Sona el despertador d'hora. Tenim cita a les 9.30 però no podem fer tard i hem d'anar fins al centre, esmorzats. Una decisió així no es pot prendre amb la panxa buida! Esmorzem juntets, com els caps de setmana. Ens arreglem i de seguida és hora de marxar. "No em deixis plantada, eh?", li dic en broma. Ens agafa el riure tonto.

Jo hi vaig en taxi (fa mesos que es va acabar això d'anar en moto), ell hi ve motoritzat. Quedem davant de l'Ajuntament. Es comença a acostar l'hora, entre el trànsit que hi ha i que la Guàrdia Urbana té ganes de gresca dilluns al matí, anem molt justos. A més, hem d'anar a un edifici d'aquests s/n. Per què no els identifiquen millor? Ens fiquem a l'Oficina d'Atenció Ciutadana. No, és al del costat.

Passem el control, hi ha una tranquil·litat tan gran que no sembla que el ritme de feina sigui trepidant... a dalt tampoc. No hi ha recepció. Ens fan seure en una taula, després anar cap a una altra (la burocràcia, penses). Al final ens fan passar a una sala a part i diuen "ara vindrà el tècnic".

El tècnic és un senyor de mitjana edat, grandet, molt simpàtic. Ens comenta que això que farem és només testimonial, perquè en quedi constància en algun lloc. Que ja ens deuen haver dit de què va. Que només serveix per la pensió de viduïtat. Que hi ha un llei molt més completa que va aprovar el Parlament, però per adherir-nos-hi haurem d'anar a un notari i pagar. Primer diu 40-50 euros, al cap de cinc minuts la quota ja ha pujat a 50-60.

Ho trobem bastant idignant, que per tenir uns quants drets més hagis de pagar. Ja veurem què farem. S'hi val un matrimoni civil després? Cap problema. Ens ho haurem de rumiar, perquè està clar que els drets no s'han equiparat.

Però no volem que res ens xafi el moment. Estem emocionats i relaxats, firmem (al senyor li crida l'atenció la firma d'ell). "L'alcalde ho signarà d'aquí a uns quants dies i ja els hi enviarem a casa. Ja estan casats", ens diu, somrient, conscient també que no és això, però com si ho fos.

Ens convida a anar-ho a celebrar, ni que sigui fent una volteta i prenent alguna cosa, que és el que fem. En un dia com avui, 18 d'octubre, serè i fred, ve de gust. Fa sol, però l'aire és fred. Enmig del turistes, veiem els edifics gòtics del centre. Estem molt contents. És un tràmit, el que sentim ja ho sabem, però ara ho cridaríem als quatre vents. I, a sobre, acabarà sent un dia rodó en tots els sentits. De fet, ja érem parella. Ara, a més, ja som parella de fet.