La lactància materna

Tenia pendent aquest post sobre la lactància. Ara tenim la sort que està molt de moda donar el pit, a tot arreu et repeteixen que és el millor per la mare i la criatura. De tota manera, i per molt que et diuen que hi ha dificultats, trobo que no s'explica prou amb què et pots trobar.

Jo tenia clar que volia criar-me la Laia i vaig arribar a l'hospital amb la teoria apresa. Em va servir per saber que era molt important el contacte pell amb pell des del primer moment (a la Maternitat ja ho fan per norma), posar-la al pit quan estigués desperta, sense esperar que plorés, per afavorir la pujada de lallet (en el meu cas, va ser al quart dia). I no pensar que era un rellotge i havia de menjar cada tres hores (tot i potser vaig pecar d'esperar, perquè el primer dia va dormir més de cinc hores a la tarda, però jo no la volia despertar, tant ella com jo estàvem baldades després del part), sinó fer pit a demanda.

També sabia que havia de posar-la contra meu, panxa amb panxa, sense que torcés el cap i que m'agafés l'areola (o bona part) amb la boca, no només el mugró. Mamar no és xuclar. Tenia la teoria, però a la pràctica vaig fer mala postura (ara ho veig a les fotos, i també en van ser conseqüència les clivelles que em van sortir).

Una altra cosa important era saber que les clivelles es curen amb la mateixa llet materna. Només se n'hi ha de posar aprofitant el final de la mamada, per hidratar,i deixar assecar el mugró a l'aire. Quina estampa, oi? Tot el dia en pilotes per casa :D, excepte quan hi ha convidats, of course. I, per sort, es curen ràpid si corregeixes la postura. En aquest sentit, la visita de la llevadora a casa va ser fonamental. Gràcies, Xoni!

Un cop la pràctica està apresa, donar el pit es converteix en un moment genial, veus l'instint de supervivència de la teva filla, té gana i sap on té el menjar. Tu li pots donar, la pots calmar si s'ha espantat, fer-la adormir. Us mireu i esteu molt aprop l'una de l'altra (al principi els nadons hi veuen borrós i a poca distància, la justa per identificar la cara de la seva mare i per sentir-se molt atrets pels contrastos clar/fosc). A més, el menjar està sempre a punt i a la temperatura ideal, no cal esterilitzar ni endur-se'n res per si de cas. És perfecte per fer vida social!

Clar que també em vaig trobar obstacles, com les perles de llet. Però això ho deixo per un altre post perquè aquest ja m'ha quedat quilomètric.