Primer refredat

Aquesta setmana la Laia ha passat el seu primer refredat. Divendres passat, quan es va adormir als meus braços, va començar a estossegar. Primer ens vam pensar que s'ennuegava amb la llet o amb saliva (de tan relaxada com es queda, de vegades passa!), però després vam veure que no, que havien fet acte de presència els mocs.

En tenia poquets fins dilluns. Llavors se li sentien quan respirava i, per curar-nos en salut, vam demanar hora al metge (ens la van donar per dimecres).

Al migdia, li va pujar una mica la temperatura, just per sobre 37, que pels pediatres encara no vol dir febre (ells compten que és a 38). Com que l'endemà era festiu, teníem dubtes de si els mocs li baixaven fins al pit i tenia febrícula, com a bons pares primerencs la vam dur al CAP.

Per sort, ens van atendre molt ràpidament i bé, la pediatra millor que la infermera que té la Laia habitualment (encara no coneixem la pediatra que li toca al nou CAP). Ens va dir que tenia "muquitus vulgaris", o sigui, el típic refredat, que no li havien baixat els mocs i que ens feia un mucolític homeopàtic.

Jo li vaig donar pit a sac per tenir-la ben hidratada, perquè a més no volia beure aigua ni amb biberó, cullera ni got. Va estar dos dies que feia cara de malaltona (quina llàstima fan quan estan així) i estava a mig gas, no va perdre la gana del tot però no s'enfilava per tot arreu com abans, era la Laia relax...

Ahir en despertar-se ja va trepar pel llit, bon símptoma! Ara ja li han marxat els ulls de galipàndria i, tot i que encara té mocs al coll, sembla que ja sortim del primer constipat (dels molts que vindran, segur). I encara bo que l'ha tingut als 8 mesos i mig!