Arribo a la piscina. El passadís per on s'entra estava ple de canalla d'uns 10 anys o potser menys... bufffffff, penso, tots aquí asseguts barrant el pas! però una s'emporta la palma: està gairebé arrepenjada a la porta que has d'obrir per entrar i ni s'immuta quan veu que faig el gest. Resposta del profe: Marina (no recordo si era el nom, però vaja, tant és), deixa passar! Marina, et quedes sense pati!
Així, directament i sense pietat.... no sé si realment va ser així, però déu n'hi do, no?
1 comentari:
pobra nena :( bé tp era per a tant no? a vegades si vas a hores q van els nens és difícil trobar un trocet de banc per a canviar-te però bé, coses pitjors hi han :P
saluwikis ire!
Publica un comentari a l'entrada