Sentint de refiló el programa d'en Gaspar Hernández a Catalunya Ràdio (molt recomanable per tots aquells que tingueu una vena mística) m'ha cridat l'atenció un senyor que parlava de quatre tipus de persones.
-Les que esperen. Van deixant passar oportunitat, perquè sempre esperen trobar algú millor, una feina més bona, un moment més oportú, una dia més assolellat... és a dir, que troben excuses per no avançar.
-Les que desesperen. Aquestes no tenen espera, persones impulsives, es mouen per la immediatesa, viuen amb ansietat i agressivitat que suposa no poder aconseguir el que vols de manera immedita.
-Les que busquen. Busquen tant, que han convertit el mitjà en el fi. Quan troben allò que buscaven, ja no els interessa, perquè en realitat només volen buscar, no saben què fer amb el que han trobat.
-Les que troben. Sovint ni s'han plantejat trobar, però ho gaudeixen. De vegades sí que poden tenir un objectiu marcat.
Segurament tots en identifiquem amb algun d'aquests estereotips. Crec que el millor és la barreja, com sol passar. Tenir objectius, sense desesperar-se ni encantar-se, i valorant allò que tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada