Després d'anar a teatre (veure el post anterior) vam passejar pel centre (a les rambles no hi podia haver més guiris) i vam acabar sopant en un restaurant megamodern del carrer Princesa. Es diu UDON i d'entrada em tirava enrere que dels fideus en diguin noodles, però suposo que la modernitat barcelonina té aquestes coses.És un japonès amb coses molt bones, com la qualitat del menjar, les racions generoses (de fet, vam quedar supertips i en arribar a casa ens vam haver de prendre una camamilla per fer baixar), el preu ranoable per ser bcn (22 euros per cap tres entrants, dos plats principals, dues postres, cervesa i aigua, però ben bé amb un plat principal i un entrant ja haguéssim fet), disseny modern, música ambient també moderna i no excessivament alta i, molt important, no hi deixen fumar.
La nota negativa, almenys inicialment, és que seus frec a frec amb els altres comensals. No és que les taules estiguin juntetes, sinó que estan unides directament! O així a mi em va tallar bastant, perquè si estàs atent pots sentir la conversa dels del costat. És una sensació estranya... clar que si vols lligar és molt pràctic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada