En cosa de cinc minuts, et trobes cinc persones amb qui treballes o has treballat. Amb la distància pel mig, quan passa el temps, les coses es veuen diferent. T'imagines què hagués passat si... I veus que la gent va fent, normalment, com sempre. Clar, tampoc t'explicaràs la vida en 2 minuts, però ja veus per on van "els tiros".
A la tarda algú et comenta que tal persona em va donar records per tu. Ah si? Caram. Quina gràcia, tu, se'n recorda. I mira que, laboralment, em feia posar nerviosa la seva actitud de "és l'hora, me'n vaig, aquí us quedeu amb el marrón".
I ja per rematar-ho, a la nit, un altre retrobament. Veig que és com si el temps no hagués passat (hi ha hagut molts canvis, però algunes coses continuen igual). Jo sí que he canviat, potser no personalment, però ara estic en un altre lloc i una altra fase.
Sí, dimecres ha estat un dia de retrobaments.
3 comentaris:
ei hola!
quin canvi de look al blog no? :) mola. com pots comprobar no fem pont però bé, pas de problème.
petonets i si demà ho oblido moltíssimes felicitats i per molts anys ;)
per cert, respecte a gent coneguda, jo diumenge vaig veure a Mª Carmen q des de q vaig anar a Lyon (2001) no l'havia tornat a veure. i res més. saludets i bon cap de setmana :)
Caram, que maco el post! M'agrada molt el contingut i l'estil. T'ha quedat una prosa molt poètica!
Aniwiki, gràcies igualment, tot i que sí que hi vas pensar hehehe! Vaig decidir fer una mica de canvi al blog, tot i que m'agrada més quan el veig al portàtil que no pas en una pantalla més gran, no sé, ja m'hi acostumaré.
Òscar, me n'alegro que t'hagi agradat, ja saps que quan vulguis poso noms a la història...
Publica un comentari a l'entrada