Febre, perquè la nit dels museus implica -almenys això és el que va passar al Museu Picasso- que estiguin plens com les Rambles, que hi hagi gent que parla com si estiguéa al mercat de Calaf i que es posen a dos centímetres d'un quadre de grans dimensions, amb el resultat que no veuen el quadre, sinó un dels milers de puntets que el formen. Sort que pràcticament no vam haver de fer cua, pq anava molt ràpid.
Aglomeracions a banda, la visita al Museu Picasso va cobrir les expectatives. Em va agradar molt l'exposició temporal sobre les Meninas. Ja em va impactar el quadre de Velázquez, i pensar que els pintors posteriors el van fer servir per estudiar volums i perspectives i desenvolupar el seu propi art encara li dóna més valor.
Hi ha una interpretació de Dalí mooolt maca, és increïble com juga amb la llum i la perspectiva. I també una pintura d'un autor modern que recrea el quadre i en què la família reial ha abandonat el barco i a la sala on figuraven la infanta i la resta de persontages només hi ha les maletes que han hagut de deixar pel camí. Em va semblar molt interessant.
D'altra banda, és increïble com ha canviat el Born. Hi havia taaaaants fashion victims i pijades, i també fent que no només feia botellón, sinó que sopava directament al carrer amb unes pizzes. Molta molta gent i alguns guiris borratxos pesats, cridaners. Quin suplici els veïns...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada