Feia temps que volia publicar aquest post, i el que he vist a Austràlia i ahir m'ha fet acabar de decidir. Què passa amb la gent que es descalça en llocs públics com si estigués a casa seva?????
Abans de les vacacances, un dia vam anar a la filmoteca i ens vam trobar un friqui dels que hi abunden. Un home de mitjana edat, que ja abans que comencés "Banderas de nuestros padres" parlava amb un to de veu massa alt, diguéssim. Ja es veia a venir que ens molestaria, a nosaltres i als pobres que els va tocar seure al seu costat.
Durant la peli, va estar fent sorolls guturals realment molestos (fins al punt que vaig acabar mirant la peli i tapant-me l'orella esquerra, el cantó on el tenia, perquè m'estava posant mooooolt nerviosa). El moment culminant va ser quan em vaig adonar que al mig del passadís, entre ell i jo, hi havia alguna cosa. Eren les seves sandàlies! El molt guarro les va deixar allà al mig, com si fos a casa seva.
A darrere hi teníem una parella que parlaven en el mateix to molest que l'home del costat. Per sort, ho van fer només abans de la peli, però en vam tenir prou per sentir com ella li recriminava a ell que per què s'havia tret les sabates. Un altre, vaig pensar!
A Austràlia van més enllà i molta gent va descalça PEL CARRER. Quin fàstic, caminar descalç sobre l'asfalt. I no és un fet aïllat, en vam veure bastants. Fins i tot a l'alberg més guarro que vam anar -feia fàstic preparar-se res en aquell antro- anaven descalços per allà. EEEEEEEECS!
I finalment ahir vaig veure un altre pecador. Mentre esperava a la consulta de la metgessa -perquè em donés alguna cosa per la sinusitis que em va provocar la sequedat de l'avió d'Air France Hong Kong-París-, a davant hi havia una dona amb un noi i una noia potser de la meva edat, o una mica més joves. Total, que el noi va deixar les sandàlies a terra i vinga tocar-se els dits i la planta del peu mentre xerraven. I amb aquella mateixa mà, després va obrir la porta de la consulta. Es pot ser més fastigós!!!!
Prou impunitat amb la gent que va descalça als llocs públics. A casa seva, que fotin el que vulguin. Però, si us plau, que deixin de torturar-nos.
3 comentaris:
Així se diu! warros!!! lo més impactant el de la consultal del metge, davant de la noia i tot... no se, pensava q anaves a dir q li va acariciar la cara jajaja!
I a la filmoteca qué passa?!?!? hi ha molt de friki suelto... jejeje.
Besitos Airin i que et pase el costipat!! Byeee
Puffff puto fàstic que m'ha entrat mentre llegia el teu post!!!
Quin fàstic!!!! Encara recordo el nyic-nyic-nyic dels peus desclaços caminant per sobre de la ronya enganyifosa i/o crostificada del terra a l'alberg australià en qüestió... Nyic-nyic-nyic, nyic-nyic-nyic, nyic-nyic-nyic.
En defensa del xono de la Filmo, he de dir que va a joc amb l'estat actual del cine. Butaques incòmodes, amb taques indescriptibles, mala ventilació, pudors sospitoses, frikis amb caspa/excés de greix capilar/sorollosos/esperpèntics, etc. Un pavo amb sons guturals de 100dB i sense sabates ja no ve d'aquí...!
(Segur que quan la mudin al nou i flamant edific del Raval tot déu serà modernikísssim, ulleradepastíssim i súperxaxiguais i s'hauran acabat els frikis... al menys els frikis no fàixon hehehe)
JEEJ, he arribat al teu blog per l'Elena, i m'ha fet molta gràcia aquest post, és que m'he imaginat la situació en la filmoteca, ostres, qué mal...jo que no puc aguantar a la gent ruidosa en el cine....i l'olor a peus...aghhhhhh
Que vage bé!
Publica un comentari a l'entrada