Dit això, volia fer un comentari sobre el servei. A Austràlia vam comprovar que, en general, la gent que t'atenia als bars i restaurants (dins del fet que vam anar a pocs restaurants) eren molt simpàtics. "Take your time", no parava de dir la xinesa. El noi del restaurant de Port Douglas on vam menjar peix es va disculpar després de fer-nos esperar una bona estona. Algo és algo, va dir un calvo.
A Barcelona, ja sabem com sol anar el tema. Per això m'agrada quan vaig a l'irlandès de sota la feina a fer el cafè i hi ha el noi argentí que ja sap que sempre li demano un tallat. De vegades descafeïnat, sí. Però sempre tallat. I ell ja ho sap, i a més m'entén en català. L'única cosa que té és que és modernillo i l'altre dia va dir "un decaff", que dius, sí, un descafeïnat. Però no em queixo, va.
L'altre dia a Castelló vam viure les dues cares de la moneda. En una teteria, la noia es va atabalar només de sentir-me parlar en català. Que ja veus, perquè li vaig dir "un te txai", que jo diria que sona mooooolt igual en català i en castellà. Val que la noia era estrangera, però crec que parla castellà perfectament. Total, no hi va haver manera que m'entengués, que el txai és un tipus de te i si en tenia. La noia em va acabar dient si és que voli "tai-txi". Increïble, no? com es pot pensar que li demano tai-txi en un teteria??
En canvi, la gent del restaurant La Cuina d'en Fernando ens van atendre meravellosament. Sí, pica una mica, però el menjar és boníssim i en quantitat, o sigui que la relació qualitat-preu és bona. I vam veure un vi blanc, Mar de Frades, molt recomanable i que té xivato: quan està a la temperatura ideal, a l'etiqueta hi surt el dibuix d'un vaixell.
3 comentaris:
mareee si q és modernillo si!!
no se on està lo de la cuina del fernando, però m'agradaria anar!lo de la etiqueta de la botella és molt curiós!!
Ja m'imagino la conversa:
- Un te txai, per favor
- Un qué?????
- Un té chai, por favor
- Aaaahhh un tai txi, verdad? Pues eso miarma es en el gimnasio de al lao...
- Que no, mira -l'Irene assenyalant a la carta amb el dit- un TE TXAI
- Aaaah de eso sí tenemos, es q como nadie lo pide, por eso no te entendía. A ver si sé hacerlo! -I anat-se'n endins, creient-se que no la sents- es que de verdad, eh, la gente se pide unah cozah má rarah!
què simpàtic l'argentí :P el tea pot és el típic lloc dels scouts, sempre s'anava allí dp de les reunions ;) i no sabia q feien ampolles amb flag, curiós.
saluwikis!
Publica un comentari a l'entrada