Xof! (odio Barcelona quan plou)

Odio Barcelona quan plou perquè tot es col·lapsa de seguida, la gent que va pel carrer amb paraigües va histèrica i corres el risc que t'arrenquin un ull. La resta es tornen bojos pensant que no podran tornar a casa i agafen el cotxe, és a dir, col·lapsen encara més el carrer. No puc anar en moto o, si ho acabo fent, em mullo i pateixo perquè la carretera és una pista de patinatge. I a sobre per tornar de la feina he de pagar taxi i són uns careros. 

I, a més, de vegades em passa com avui, que faig el ridícul. He anat a comprar al super i ja he dubtat de si agafar el carro o no, però com que és més pràctic i ecològic, me l'he endut. L'he omplert tot i a sobre hi he posat el paquet gran de detergent (Elena, per cert, quina gràcia que es digui així). He agafat amb una mà el paraigües, amb l'altra el carro i he sortit, com sempre, per la planxa metàl·lica per on surts amb els carros. Evidentment, ha fet efecte tobogan i he relliscat dreta fins a terra, quan hem caigut jo, endarrere i de cul, el carro, endavant, i el detergent, més enllà. 

Uns nois m'han demanat si m'havia fet mal, he posat la millor cara que tenia i he dit que no, que havia sonat més apartós del que era. Quan m'ho han preguntat ja m'havia incorporat. No m'he fet mal, però he fet una mica el pena, com toca de tant en tant. Un motiu més per odiar Barcelona quan plou.