Bicinguejant

Aquest cap de setmana, entre d'altres coses, ha estat de Bicing. Dissabte el vam fer servir per anar fins a la plaça de Sants, on vam anar a sopar. Tota una experiència. Primer, perquè vam optar per passar pel "túnel de la muerte", que és com anomenem el pas que hi ha per sota la Ramba Badal. I fer allò en bici i sense timbre fa un cert respecte. És estret i el risc d'atropellar algú és prou elevat. Segon, perquè per arribar fins a la plaça vam fer un tros de la carretera de Sants per la calçada. La vorera no és gaire ampla i estava a tope, o sigui que vam tirar pel dret. Però he de dir que fa iuiu. Vaja, a mi no em motiva gaire i trobo a faltar els retrovisors de la moto o el cotxe. 

Per tornar a casa vam fer el mateix. Bicing, aquest cop des del Paral·lel, procedents del bar dels gintonics de cogombre. MMM! Però resulta que la parada del Bicing tenia una pantalla mig en blanc que et deia "agafa la bici" i a partir d'aquí endevina quina. Com que no en vaig retirar cap, em pensava que no comptaria com que en tenia una, però resulta que sí. Vaig tenir una mica de pollastre i vaig acabar trucant al servei d'incidències, on vam atendre un noi amable i eficient. Genial, tenint en compte que eren quarts de 2 o les 2 de la matinada. Al final, bici i cap a casa. 

I avui diumenge ha estat el dia d'excursió amb bicing. Fent parades per canviar de bici i no pagar extra (diga'ns rates), hem anat de casa a la Barceloneta, bé, fins a la Mar Bella. Hem dinat allà i hem tornat també amb Bicing. Podríem dir que hem marxat cap a la 1 i hem tornat a casa a les 5. No està malament! Així he compensat el fet que fa dies que no vaig a la piscina, entre pitos i flautes m'he destirotat però espero recuperar el ritme aquesta setmana. També he arribat a la conclusió que les bicis són més robustes del que m'imaginava, tot i que quan no fallen els frens no va el canvi de marxes.

Però bé, puc dir que, malgrat tot, visca el Bicing.