A les exposicions orals de francès, una noia ens va parlar ahir dels quadres més cars del món. Vaig trobar el tema molt interessant (i a sobre la noia només té 17 anys, vam al·lucinar tota la classe). El més car era un de Pollock, aquest concretament.
Què voleu que us digui, el trobo curiós, però no com per què sigui el més car del món. Després venia un altre quadre d'un pintor que ni recordo el nom. I en tercera posició hi havia Klimt, que aquest sí que m'encanta. Ahir també en parlaven a la ràdio, per un altre tema, i un locutor va dir que hi veia massa lluentons (bonica paraula que en castellà són les lentejuelas). En canvi a mi m'agrada molt aquest to daurat i hi veig com la versió més rica de Toulousse-Lautrec, té una aura similar.
I els dos últims llocs del rànquing eren per dos quadres de Picasso. La profe ens va comentar llavors que tota la vida de Picasso era digna d'explicar, que tenia molt mal caràcter i que un nét seu s'havia suïcidat i tot per la pressió. Potser un altre dia indagaré per aquí...
4 comentaris:
Doncs jo estic d'acord amb tu: Klimt és un dels meus pintors preferits! Les seves diferents versions d'"El Petó" les trobo al.lucinants!!!!
Tens tots la raó que té una aura tipus Toulusse-Lautrec, mai no hi havia pensat!
A mi les seves obres em donen molta pau, em situen en un estat de bon rotllo.
si, a mi tb m'encanta aquest quadre, és molt bonic i romàntic!
picasso... un cabrón, no? si investigues contans cosetes
besetsss
siii, conta'ns històries irene!!!!
bon cap de setmana!!! :)
Qué interessant! jo tampoc el trobe molt bonic el quadre més car! I Klimt, hauré de buscar qui és, perquè tampoc el coneixia!
Publica un comentari a l'entrada