Jo també volia parlar de la Casa Batlló!

És curiós, però l'Erle se m'ha avançat amb el tema que tenia pendent: la Casa Batlló. Jo també vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi per un festeta d'aquestes de comunicació i, si abans m'agradava mooooolt, des de llavors encara més, a banda que em van regalar uns gots que encara he d'estrenar! De fet, és el meu edifici preferit de Barcelona. Una casa de somni, de conte, construïda al mig de Barcelona, en un passeig ample des d'on es pot admirar. Llàstima que al costat hi hagin fet uns pisos moderns i lletjos (almenys en comparació amb la caseta gaudiniana) que a sobre volen ser més que la seva veïna i se li miren una mica per sobre l'espatlla.

En tot això hi vaig pensar arran d'una entrevista que vaig sentir a la ràdio amb en Lluís Permanyer sobre la Catalunya burgesa. Explicava com els rics i nous rics van anar colonitzant l'Eixample quan es va construir, i com van començar una competició per veure qui feia la casa més gran i més maca. Enmig d'aquesta lluita va néixer la Pedrera, que va provocar que algun veí deixés de parlar als Milà, els amos, perquè pensaven que aquella cosa no era digna del barri i en faria baixar els preus...

També va explicar una anècdota que va fer pública Salvador Dalí. Anava d'un home de Figueres molt i molt ric que va encarregar una casa nova a un arquitecte i li va posar una única condició: que fos més alta que la del veí. Per què?, li va preguntar l'arquitecte. Per poder-m'hi pixar a sobre, va contestar el burgès...