El millor de la pelu és el noi que et renta el cap. Quin massatge! Com feia segles que no em feien! Ben llarg i amb tota la dedicació: ara a la nuca, ara a les temples, ara pel costat... impressionant. També em crida l'atenció que es posen guants d'aquells fins per rentar els caps (potser els fa fàstic rentar-lo a segons qui, també ho entenc).
Després em va agafar una noia que es diu Alba (m'ho he apuntat per la pròxima ocasió), simpàtica i ditxaratxera. Li vaig dir que el mateix estil però arreglat, i ho va fer. I li vaig dir que me l'eixugués lliset, i ho va fer. El problema és a que ara a casa no em queda igual, però això ja ho sabia abans de començar, no? m'hauré de comprar una planxa, ja que no me l'estiro igual que ho va fer ella..
La foto que poso és de divendres a la matinada, quan vam tornar de sortir a sopar i prendre algo heehhe
3 comentaris:
Qué be que t'hage agradat la perruquera, és molt dificil trobar una que t'agrade. Jo cada volta que vaig al perruquer tremolo
Eiii dons toca demanar-li als reis una planxa, no? d'estes petites que són més fàcils de manejar (no com la meva q ja és de la prehistòria...però va bé), i q sigue de ceràmica, q no fa malvé els cabells!
Besetss!!
Ara les fan petites? Jo en vaig tenir una fa segles que vam comprar a Andorra, però era una mica caqueta. Suposo que això que sigui de ceràmica és el més important. Ja ho apunto directe a la llista de regals de nadal!
Publica un comentari a l'entrada