Aquest és el títol de llibre que m'han regalat aquest Sant Jordi. És la de Patrícia Gabancho, argentina afincada a Catalunya i que creu que la independència arribarà més aviat del que pensem (ep, en cas que pensem que arribarà mai).
He llegit que és molt curiós perquè fa servir personatges reals, de manera que tot sigui més versemblant.
Jo vaig regalar el "Quiet", d'en Màrius Serra. Vaig confiar en la seva habilitat de parlar d'un tema com és l'encefalopatia del seu fill de la manera més natural possible. Ho fa a partir d'anècdotes que han viscut i sense caure en el dramatisme.
He de dir que en Màrius Serra em cau de puta mare des que va, quan érem estudiants, va accedir a venir a la facultat (i això vol dir agafar el tren o cotxe per anar fora de Barcelona) i que li féssim una entrevista uns aprenents com nosaltres. El millor és que vam quedar abans amb ell per parlar-ne i vam acabar fent-hi unes birres... ell va marxar i nosaltres vam continuar la festa, una de les millors que he viscut mai!
Com cada Sant Jordi, també vaig (i em van) regalar una rosa vermella. Ara, potser l'any que ve em decantaré pel blanc. Sabíeu que la vermella és passió, la blanca amor i la groga amistat??
5 comentaris:
Osti, ja me'l deixaràs. Em cridava, aquest llibre...
(Al final no me'n vaig -ni en vaig regala- cap: tinc una pila amb 15 llibres pendents de lectura)
eii q guai lo del marius serra, estarieu super contents! jo no savia el significat del color de la rosa, encara q la mes bonica per a mi es la vermella. la blava si q em pareix super artificial...
besetsss
Doncs això del color de les roses no ho sabia! jo creia que la rosa era d'amor i no la blanca! A mi el meu suec també em va regalar un llibre, esciuré d'ell en el blog.
Elena: hi ha roses blaves????
Mola saber tot això de les roses :)
Molt besiwikis i bona setmaneta! ;)
si, es q jo vaig veure q venien tb roses blaves, xo no a tots els llocs. sera la novetat. tb van treure x la tv unes amb dibuixos x ex el escut del barça... besetsssssss
Publica un comentari a l'entrada