Parlàvem a francès de la bona educació, les bones maneres, tan arrelades a França.La meva profe ha arribat a la conclusió que no es pot ser gaire amable, aquí, perquè es confonen les coses. Si algú és molt amable amb tu, és que vol alguna cosa. Està flirtejant?? Passa a l'ascensor que ens puja al sisè pis. Algú diu hola, la resta de la gent contesta amb desgana. Algú no, llavors et sorprèns. Però si és hipersimpàtic, sospitaràs i intentaràs respondre amb fredor.
La segona conclusió és que potser tampoc cal tanta politesse. Perquè quan creues la frontera i al primer peatge de França et saluden "bonjour, madame", no és perquè aquella persona estigui encantada de veure't, és perquè tota la vida ho ha mamat. Llavors, quin valor té???? No és millor la cordialitat i prou?? i, amb qui vulguis, ja serà tant "poli(e)" com vulguis. A mi, ho reconec, no em calen tants si us plaus... dec ser una maleducada??
2 comentaris:
M'en recordo q una vegada em van comentar això: un noi q estava d'erasmus a dinamarca, un dia anava molt perdut x la uni i un noi el va ajudar, molt amable a fer fotocòpies i explicar-li tot. al dia següent se'l va trobar i va anar a saludar-lo xq era el noi q havia perdut temps per ell etc... el noi va ser super fred i l'espanyol es va qdar super xafat. crec q nosaltres tenim idees diferents de q es ser majo, a uns altres països es ajudar, ser amable, nosaltres podem resultar massa efussius i pesats jejeje
a mi m'agrada una combinació de les dos coses
salut!
Doncs si, la història que ha contat l'Elena em recorda a com funcionen els suecs. Poden ser molt amables però al dia següent "si te he visto no me acuerdo". Jo crec que no hi ha que ser pesat, però dir "hola" no està de més!
Publica un comentari a l'entrada