Feia moltíssim temps que no havia de tancar el sobre amb saliva i enganxar-hi dos segells també amb aquest regust que et deixen. Ahir ho vaig fer i va ser especial!
Vaig enviar una foto a un senyor anglès que vam conèixer al pub Sherlock Holmes. Va ser una passada perquè l'home semblava tret directament de la peli, un senyor gran, estil Sir, que sopava allà i que llegia el diari amb una lupa!
Ens va donar conversa i quan va saber que érem catalanes ens va explicar que la seva àvia (era rollo: la meva àvia, que va néixer el 18... ) va ser amant d'Enric Granados, el músic. Ell mateix era música i venia d'una família artística que, tot i això, es va oposar a la relació. Després que va començar a recitar noms de personatges catalans i espanyols, i em va fer gràcia quan va dir "Joan Miró... que era una dona no????"... li vaig explicar que Joan en català és nom d'home. També es veu que a de jove a Ginebra va estar a punt de conèixer Pau Casals, però no li va dir res perquè era molt tímid.
Jo vaig fer-li alguna foto dissimuladament però al final, vist el bon rotllo, li vaig fer obertament. I ell em va dir que li faria gràcia tenir-la. I per això li he escrit.
Stephen, espero que rebis la carta i em faria molta il·lusió que em contestesis, no es rep cada dia una carta d'un senyor anglès!
Yours sincerely,
Irene
1 comentari:
Quina història més bonica!!! A mi també m'encanta parlar en persones majors i escoltar les seves històries, s'adepren molt! I enviar cartes i rebre és super xulo, és molt més emocinant que enviar un email. Besets i bon cap de setmana
Publica un comentari a l'entrada