Per Sant Jordi el meu regal a l'Àlex va ser "Quiet", el llibre d'en Màrius sobre en Llullu. Us recomano que el llegiu, perquè és emotiu, entranyable, divertit, colpidor, tot alhora, tot escrit amb el to directe que gasta en Màrius i que tant m'agrada. Per mi, està escrit d'una manera sublim.
El llibre explica la vida d'en Llullu i la seva família, el moment que saben que té una paràlisi cerebral, records de la vida quotidiana i, sobretot, dels viatges que han fet. En aquest recorregut aprens com en som de cruels i egoistes, com se'ns trenquen els esquemes quan veiem una criatura com en Llullu, com uns pares mantenen fins al final l'esperança que mostri el mínim senyal de progrés, com viuen, malgrat tot, moments de felicitat.
Fa poc van fer la gala "Mou-te pels quiets", per recollir fons per les associacions que s'ocupen dels Quiets (i on en Bruno Oro va cantar la cançó que he posat, dedicada a en Llullu) . Fa poc també pensava "he d'escriure el post dels Quiets". I m'ha atrapat la notícia.
Adéu, Llullu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada