Amor

L'Òscar i la Dawn ja són marit i muller. Iuhuuuu!

He rebut un missatge de mòbil de l'únic testimoni català del fet que confirma que "se'ns ha casat". Doncs ja està fet...

Ara he posat "amor" a Google i m'han sortit defincions de wikipèdia, dibuixets de cors, anuncis de "masajeadores íntimos" (això no era sexe, i no amor?) i frases diverses. M'he quedat amb aquest trosset de poema.

Por una mirada, un mundo;
por una sonrisa, un cielo;
por un beso... yo no sé
qué te diera por un beso.

de Gustavo Adolfo Bécquer, que m'ha portat records gairebé d'infància. Quan feia vuitè, el profe de castellà ens va fer dictats durant tot l'any que eren part de la poesia de Bécquer. ERa genia perquè cada dia ens en dictava un tros. I era tot super romàntic, una declaració d'amor que no sabies a qui anava dirigida, fins que l'últim dia es va de desvelar el secret. El rayo de luna. Recordo que em vaig quedar de pasta de moniato! Tot això tan maco, no anava per una noia, sinó per un rayo de luna! que fooort tu!

També m'han agradat:

Estimar-se no és mirar-se l'un a l'altre, sinó mirar tots dos cap a la mateixa direcció, de l'autor del Petit Príncep.

La mesura de l'amor és estimar sense mesura, de Sant Agustí.

I una de divertida del meu admirat Oscar Wilde: No hi ha res com l'amor d'una dona casada. És una cosa de la qual cap marit no en té ni la més remota idea. Hahahha!