Per feina m'ha tocat seguir el funeral de Michael Jackson (en directe des de Barcelona hehe, seguint el senyal internacional de tele). I he dir que l'he trobat un gran espectacle, com es mereixia, i que ha aconseguit que m'oblidés una mica dels escàndols que el van envoltar i pensés únicament en l'artista. També en el pare, per les paraules i llàgrimes de la seva filla Paris al final de tot. Impressionant, això sí que queda a la retina!
Sobtava veure els seus germans tots negres, encara amb els cabells i el nas intactes, i pensar en com s'havia desgraciat ell. I pensava en com havia de ser de fràgil mentalment, per arribar a on va arribar.
No fa gaire temps, quan a Polònia van passar la paròdia brillant de Thriller protagonitzada per Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, vaig recuperar el videoclip i el vaig matxacar unes quantes vegades, és tan bona la cançó i tan xulo el video (que va fer història i que de petita em feia por).
Bye bye Michael!
3 comentaris:
jolin la 1a vegada q se li veu la cara als fills, quina pena, jo crec q estava una mica bastant desequilibrat i que tenia la edat mental d'un xiquet, feia molta pena tio... crec q estava una mica obsesionat amb la infantesa xo pq potser es va quedar ahi qui sap, no se, xo la veritat que era un gran artista aixo si. besitoss
A mi em donava molta llàstima perque com tu dius, es veia una persona molt fràgil. Amb la teva feina estàs al dia eh Irene? Això està molt bé, no et perds res! Besets
Ei!
Sí, amb tot el tema de la seva mort, només faig que pensar: què li passava al cap? Clarament no estava centrat, és una llàstima!!!!
Publica un comentari a l'entrada