Retrobament amb en Quimi

En Quimi Portet és un dels meus ídols musicals i divendres vaig poder-ne tornar a guadir en directe i al Prat. El que veieu a dalt és la crònica meravellosa que n'ha fet l'Àlex, que el va poder entrevistar. La cançó que se sent és "Ales de colibrí", una de les de l'últim disc, "Viatge a Montserrat". Em fa gràcia pel que explica d'aquest títol, els meus avis també hi van anar de viatge de noces.

El millor d'en Quimi és el seu humor surrealista (els concerts ja són mig música, mig interacció amb el públic i monòleg), el so rocker i la poesia de les lletres. Fixeu-vos en aquesta que es titula "Dorm" i que és molt romàntica.

Era tard, força tard
però va arribar el nostre hivern
i algun déu despistat
va deixar-se un foc encès.
Ara un bes, ara un mos,
ara un mos, un bes i dos;
del cel blau del teu cos
jo vull ser-ne l’aviador.

Què podem dir que en aquest món algú altre no hagi dit?
Sense literatura no pot haver-hi amor.

A dins meu, silenciós,
mor un jove lentament;
nous perfums, nous colors,
nous fonemes per al cor.
Ja no tinc el pudor,
o potser he de dir la por
de cridar el teu nom
i posar-lo a les cançons.

No, no, no
... que no es fongui la neu.
No, no, no
... de l’hivern més dolç.
Dorm, dorm, dorm
... bona nit amor. Bona nit.