Per mi, "Xocolata desfeta", em fa molta gràcia perquè és la mateixa història explicada de moltes maneres diferents, un exercici d'estil i gens avorrit (pel que he sentit). De fet, he estat a punt de regalar-lo!
Jo he regalat "Olor de colònia", fa poc vam anar a veure l'exposició de les colònies industrials al Museu d'Història de Catalunya, a més en tinc un exemple molt bonic al costat de casa (Borgonyà) i la novel·la és un d'aquests èxits que s'ha anat fent pel boca orella. A veure què tal! A més, ja tinc ganes de llegir el "Se sabrà tot", que em regalaran a la feina (m'hauré d'esperar fins dilluns).
Aquest any ha estat difícil triar. Hi havia novetats de l'Empar Moliner, en Jordi Puntí i l'Emili Teixidor que també em cridaven.
Una altra cosa és que hem fet vaga de roses. Ho sento, però pagar cinc euros per una rosa que es pansirà l'endemà no m'acaba de fer el pes.
I com que no hem pogut passejar per l'esquinç de l'Àlex per anar-ne a comprar una de més currada que almenys justifiqui el preu, ens conformarem amb una de digital (i la del roser que ha comprat el meu pare per casa).
3 comentaris:
Molt bé la vaga de roses, a mi no em va regalar res Martin i jo a ell tampoc perque sempre ens oblidem. Però el regalar llibres és una tradició molt bonica. Kram
Ei, em podreu deixar Olor de Colònia quan l'hagueu llegit? Fa temsp que em fa molta gràcia!!
Merciiiiiii!!!!!
Doncs jo a Sant Jordi tampoc vaig tenir rosa, però ahir en vam agafar una a Alco :)
Per cert a la UJI van fer un petit homenatge i com hi ha una llibreria a l'Àgora va sortir fora i jo vaig caure amb "Los ojos amarillos de los cocodrilos". El llegirem els dos, pq en eritzon va oblidar que era Sant Jordi :P
Molts besitos!
Publica un comentari a l'entrada