La idea és curiosa. Una obra dividida en quatre parts, corresponents als anys 1962, 1968, 1978 i 1989, cada part dirigida per persones nascudes a la mateixa època. El resultat final, per mi, és molt bo en la tercera i quarta parta, força bo en la primera i una mica fluix en la del 68. El repartiment, impecable.
Em van sorprendre molt gratament les dues últimes parts. Primer, perquè justament una companya meva de francès surt a l'obra, i ho fa super bé!!! I té molt protagonisme a la tercera part, en què els looks dels anys 70 són una passada! Faldilla plisada, ulleres grans, pentinat d'aquelles amb les puntes cap endins, tot arrodonit, amb serrell... no sé si el visualitzeu, però segur que en teniu fotos a casa! Quedeu-vos amb el nom del director, Jordi Casanovas.
I l'última, ambientada en una taverna basca, no només perquè com a muntatge tant et fa riure com deixa la sala amb un silenci sepulcral, sinó perquè l'han pensat dos nois que van néixer els anys 89 i 90! Per mi és al·lucinant... són Nao Albet i Marcel Borràs. Els vam poder felicitar personalment perquè vam pujar en ascensor (per les crosses de l'Àlex) i, tot d'un plegat, s'obre la porta i pam! ells allà esperant. Va ser xocant i divertit, perquè els acabàvem de veure a l'escenari.
A més al Lliure sempre pots aprendre alguna cosa més en sortir. I vam trobar-nos aquestes cartells de l'època.
M'encanten, fas un viatge en el temps i veus que hi ha cares i eslògans que no han canviat. Segur que hi trobeu alguna cosa coneguda!
1 comentari:
Mola el pentinat que dius, jo no anava amb serrell, però em feia el cabell puntes cap endins :D
L'Àlex em va dir que va estar molt guai :)
Me n'alegro molt.
Besiwikis!!!
Publica un comentari a l'entrada