El cap de setmana ha estat mooolt cinematogràfic.
Dissabte, sessió doble 28 días después + 28 semanas después. Clarament millor la primera! Puc resumir-ho dient que és molt impactant. La paraula que la defineix és el "nyaca" (queixalada amunt, queixalada avall) que l'Òscar va saber sintetitzar molt bé.
Diumenge, per fi, La vida de les otros. Sort que l'he repescat al cine (gràcies, Mèlies) perquè et transmet una sensació d'impotència, ràbia i injustícia... i tendresa també. A més, nosaltres vam ser al lloc dels fets quan vam anar a Berlín. I una lliçó de memòria per aprendre: allà pots consultar els arxius i veure qui et delatava...
2 comentaris:
Nyaca nyaca
De fet, em va explicar el teu husbandès que a la vida real la dona del prota el va estar espiant duant anys i informant-ne als serveis secrets alamanyoorientals. I l'home se'n va assebentar quan va consultar els arxius un cop caigut el teló. Flipant!
ei, ja torno a ser per aquí. i amb una mica de temps per a la blogosfera :P
doncs aquesta última del diumenge la tenim pendent a veure quan podem i la veiem :) i llavors puc comentar alguna coseta val?
petoniwikis i q tinguis una setmaneta molt feliç (aviat ja serà divendres!!)
Publica un comentari a l'entrada