Fa uns dies vam sopar a casa l'Òscar. Va ser maco, ens ho vam passar bé i van reviure els vells temps, quan compartíem pis tots tres al Passatge Forasté. Més ben dit, vam poder fer el que no podíem fer gaire sovint, sopar tos tres tranquil·lament mirant la tele i xerrant.
I ara, sabent que hi ha dos pisos en venda al seu bloc, hem començat a fer conya sobre tenir-lo de veí en un futur. La veritat és que tenir algú de confiança a prop sempre està bé. Ara mateix només és una idea, però, qui sap?
Gràcies Òscar pels bons moments! Espero que si algun dia som veïns no acabem tirant-nos els plats pel cap!
1 comentari:
Veïneeeeeeetttttssss!!!!!
Hahahahaha gràcies a vosaltres, xls bons moments!!!
Ahir també hi pensava, en això. Home tot serien avantatges: cadascú a casa seva, però a la vegada a prop en cas de necessitat...
Hahahaha
Publica un comentari a l'entrada