Aquest Nadal m'he fet cagar la sèrie completa de Sex & the city (un cop perduda l'esperança de copiar els dvds d'en Clay, eh Òscar hehehehehe).
La morterada (119 euros) ha valgut la pena, pq està comprovat que no puc viure veient un sol capítol, n'he de fer com a mínim quatre o cinc d'una tirada. A més, hi ha capítols taaaan curts que és com si et dosifiquessin la droga i no poguessis parar de prendre'n.
Per ser originals, vam començar per la cinquena temporada, que és megacurta. I ahir vam anar per la tercera, molt important pq la Carrie coneix l'Aidan (per cert, no recordava que era a través de l'amic gai, l'Stanford, que veu un "review" d'una botiga de mobles propietat d'un noi mooolt atractiu).
El cas és que la Carrie passa de patir constantment amb en Big a navegar plàcidament amb l'Aidan. I això mateix li provoca estrés, perquè tot és taaaan perfecte que pensa que no pot ser, que alguna cosa ha de passar. Per això es pregunta "Do we need drama?" per fer funcionar una relació. Segurament sí que som una mica massoques, no? Solem enamorar-nos de la gent que ens posa reptes, que potser passa una mica de nosaltres, que ens ho posa difícil, en definitiva.
2 comentaris:
Em sembla que sí, que "needem" drama a les our lives :-P
Per què serà que, en el meu cas, totes les meves pseudo-relacions (no n'hi puc dir res més quan de les formals la més llarga ha durat 3 mesos) han sigut disfuncionals d'alguna manera o altra?
Sí noi, crec que és veritat que necessitem una mica d'acció... encara que algun dia, no sabem ni com, arriba la calma. Ja m'ho explicaràs!
Publica un comentari a l'entrada